Homilia del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull Anglada en la Festa de Sant Sebastià, patró de la Ciutat de Palma

Catedral de Mallorca, 20 de gener de 2023

 

Lectures de la Paraula de Déu

 

Is 26,1-4. Obriu les portes, entrarà un poble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor.

Salm 126, 1-2. Que el Senyor ens construesqui la casa, que el Senyor ens guardi la ciutat.

He 13, 1-2.5-6.14-16. No tenim aquí la ciutat definitiva, en cercam una que ha de durar sempre.

Lc 6,17-23a. Feliços quan per causa meva la gent vos odiarà, vos esquivarà, vos ofendrà i denigrarà el vostre nom. Alegrau-vos i feis festa!

 

Els cristians que formam l’Església de Mallorca apreciam molt les tradicions que hem heretat dels nostres avantpassats i que configuren bona part de la identitat del nostre poble i de la nostra ciutat. Tradicions que, en el nostre cas, estan emmarcades en l’espai sagrat de la nostra fe cristiana i desitjam que siguin viscudes amb respecte i tenguin carta de ciutadania com a signe d’una laïcitat ben entesa com element positiu que ens configura. Des de sempre, l’Església ha vetlat perquè la transmissió d’aquestes tradicions, que ja formen part integrant de la nostra cultura, respongués al moment que vivim i en l’actualitat tinguessin la vigència que els pertoca com expressió de la fe del poble. Una fe alimentada i purificada per la Paraula de Déu, comptant sempre amb l’actitud respectuosa dels creients que ho viuen amb intensitat, unida a la dels qui no comparteixen la nostra fe, però valoren la seva autèntica vigència i fan propis molts dels seus valors perquè són element configurador del conjunt de la nostra gent i existint com a poble.

 

És en aquest moment que som convidats a reconèixer que som poble i viure el gust de ser poble en aquesta Ciutat, ja que en ella també s’hi manifesten de forma col·lectiva aquells sentiments que ens són comuns i ens uneixen amb vincles de fraternitat i amistat social, quan són viscuts en un context de llibertat religiosa i per al seu digne desenvolupament humà i espiritual. Desenvolupament que procurarà sempre el bé comú i es desplegarà mitjançant una solidaritat consolidada per l’amor.

 

Evangeli en mà, l’Església intenta oferir uns valors, un concepte de vida i de persona a una societat que pot organitzar-se de manera diferent, posant l’interès pel bé comú per damunt dels interessos particulars; oferint el valor de la justícia basada en l’amor i la misericòrdia per damunt de tot atropell als drets humans individuals i col·lectius; proposant el valor de la reconciliació i del perdó, font inexhaurible per assegurar la igualtat i desfer les desigualtats creixents de cada dia més; fent possible el valor de la pau molt per damunt d’una política de pactes enlloc de veure-la com un do rebut que s’ha de treballar i ha d’ajudar a edificar la societat i la ciutat que tots volem, perquè sigui habitable i hi visquem feliços.

 

El text bíblic de la carta als cristians hebreus que avui hem proclamat ens dona el contingut d’aquesta nostra aportació com a comunitat de creients a una ciutat que també ha d’assumir valors col·lectius. Ens ha dit coses tan fonamentals com aquestes ben assumibles i aprofitables per a nosaltres, els creients en Crist, i per a tota persona de bona voluntat: «Germans, no deixeu mai d’estimar-vos fraternalment ni de practicar l’hospitalitat. Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontentau-vos amb allò que teniu, recordant que Déu ha dit: “no et deixaré, no t’abandonaré”. Per això podem dir amb tota confiança: Tenc el Senyor a favor, no em fa por res, els homes, ¿què em poden fer? No us oblideu de fer el bé i de compartir amb els altres allò que teniu: ofrenes com aquestes són agradables a Déu» (He 13,1-2.5-6.16).

 

L’Eucaristia que estam celebrant, que està a l’origen i al cor de la celebració religiosa amb que la comunitat creient honora el sant patró de Palma, Sant Sebastià, es fa per donar gràcies a Déu i per posar de relleu la figura del sant màrtir que dona la vida per Crist fent objecció de consciència, una objecció no violenta que mostra el desacord amb el tracte que es dona als cristians, perseguits amb violència i assassinats per causa de la seva fe i pel fet d’introduir els valors de l’Evangeli i donar a conèixer persona de Jesús en una societat corrupta que s’anava degradant i desfent de cada dia més. Fent lectura creient i actual de l’Evangeli de les benaventurances que acabam d’escoltar, hem de dir que s’està repetint la història dels primers segles justament allà on els cristians veneram els qui ens han precedit i valoram la seva valentia a l’hora de donar testimoni de la fe cristiana que han heretat. Quan Jesús, preveient el que els podia succeir, es dirigeix als seus deixebles i els parla d’una nova felicitat, i es refereix als pobres, als qui passen fam, als qui estan de dol i als qui ploren, completa la llista amb els qui són perseguits per creure en Ell i els diu: «Feliços vosaltres quan, per causa meva, la gent vos odiarà, vos esquivarà, vos ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia, alegreu-vos i feis festa, perquè la vostra recompensa en és gran en el cel»  (Lc 6,22-23a).

 

Enmig d’aquest context de persecució hi apareix l’anunci d’una felicitat que va unida a la proposta d’una vida plena de sentit en Déu, aquest Déu, company de camí que en molts àmbits de la nostra societat feim desaparèixer provocant una orfandat com quan el pare i la mare han mort i els fills tenen fred, situació que ens deixa amb un buit espiritual i humà difícil d’omplir si no es dona el miracle de la conversió. A la primera lectura, Isaïes ens deia: «Confiau sempre en el Senyor, que és la roca eterna» (Is 26,4). És el colofó d’una constatació i d’una exhortació. La constatació és que «tenim una ciutat fortificada amb muralles i baluards que la salven» i l’exhortació és a actuar immediatament quan ens diu: «Obriu les portes i entrarà un poble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor» (Is 26,3). A aquesta justícia, a aquesta fidelitat, a aquesta fermesa som cridats si volem ser aquesta ciutat desitjada com a bé comú per a tots.

La cultura urbana ha de recuperar l’espai religiós que li pertoca en virtut dels drets humans, sense imposicions, però també sense prejudicis ni exclusions. Sabem bé que la fe no s’imposa, sinó que es proposa, fent una oferta amb plena llibertat i respectant-la sempre per al bé de la persona. En la cultura urbana hi trobam, tanmateix, els desafiaments de les cultures urbanes. Avui que hem escoltat que «No tenim aquí la ciutat definitiva, en cercam una que ha de durar sempre», «és curiós -ho dic en paraules del papa Francesc- que la revelació ens digui que la plenitud de la humanitat i de la història es realitza en una ciutat». I afegeix: «Necessitam reconèixer la ciutat des d’una mirada contemplativa, això és, una mirada de fe que descobreixi al Déu que habita a les seves llars, als seus carrers, a les seves places. La presència de Déu acompanya les recerques sinceres que persones i grups realitzen per trobar suport i sentit a les seves vides. Ell viu entre els ciutadans promovent la solidaritat, la fraternitat, el desig de bé, de veritat, de justícia. Aquesta presència no ha de ser fabricada sinó descoberta, desvelada. Déu no s’oculta a aquells que el cerquen amb un cor sincer, encara que ho facin a les palpentes, de manera imprecisa i difusa» (EG 71).

I acaba amb aquesta constatació i la consegüent resposta davant la quantitat de problemes i situacions adverses que es presenten i tanta gent pateix. Per això, i com a resposta cristiana, afegeix: «La proclamació de l’Evangeli serà una base per a restaurar la dignitat de la vida humana en aquests contextos, perquè Jesús vol vessar en les ciutats vida en abundància (cf. Jn 10,10). El sentit unitari i complet de la vida humana que proposa l’Evangeli és el millor remei per als mals urbans, encara que hàgim d’advertir que un programa i un estil uniforme i inflexible d’evangelització no són aptes per a aquesta realitat. Però viure a fons allò humà i introduir-se en el cor dels desafiaments com un ferment testimonial, en qualsevol cultura, en qualsevol ciutat, millora el cristià i fecunda la ciutat» (EG 75).

Germanes i germans, demanem al Senyor que ens acompanyi en tota aquesta tasca tan fascinant de fer de la nostra ciutat un espai de convivència que afavoreixi i fomenti el diàleg familiar, institucional i social, amb l’esforç d’evitar crispació i sempre amb l’objectiu de trobar camins, mitjans i procediments que ens ajudin, des de la bondat i el bon tracte, a cercar el bé per a tots i, així, eliminar desigualtats i fer realitat aquell esperit fraternal i joiós que, entre tots, caminant junts, ho ha de fer possible i sostenible.

Que així sia!

 

 

 

 

 

 

Sants del dia

09/02/2023Santa Apol•lònia, sant Rainald, sant Miquel Febres Cordero.

Campanyes