La veritat sempre està de part dels humils

Quan es viu obsessionat per l’escalada sense mesura, no hi caben les posicions humils. Tot ha de ser extraordinari, arrogant, superlatiu, impactant, i ha de formar part de l’embull que ens muntam per viure de la «figura» que espera l’aplaudiment. Ferits per l’orgull, ens costa donar un to humil a l’activitat humana. Ser el primer, guanyar-ho tot a qualsevol preu, arraconar tot aquell o aquella que impedeix el nostre «ascens», sovint constitueix l’acció que realment promet. Pensem, per exemple, en el ridícul que podem arribar a fer, com insinua Jesús a l’Evangeli, quan pretenem el capdamunt de l’escalafó i acaparar els primers llocs en tot. Que enfora de l’Evangeli!

Aquesta forma de ser i de fer imperada per l’orgull pot enverinar molts aspectes i situacions en la vida, especialment els que porten a l’obsessió pel poder fins a fer-ne l’únic absolut, o els que fins i tot en coses petites que semblen irrellevants, en saben treure un profit egoista en benefici propi. Voler tenir sempre la raó encara que sigui mentint, viure el goig de fer sofrir o menysprear l’altre en els seus encerts, convertir-se en un inquisidor que mai no troba res ben fet i viu de la frustració de veure l’estella de l’ull de l’altre i no se n’adona de la biga que hi ha en el seu… Quan comanda l’orgull, qualsevol atropellament a la dignitat de l’altre és possible. Què enfora de la humilitat!

A l’Evangeli, la veritat sempre està de part dels humils. Aquesta és la conclusió en boca de Jesús: «Tothom que s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit» (Lc 14,11). És en les relacions humanes quotidianes on realment es cuinen les intencions més espontànies del cor. Hem de tenir present, com indica el pensament social de l’Església, que entre els àmbits del compromís social dels fidels laics emergeix, per sobre de tot, el servei a la persona humana, la defensa i promoció de la seva dignitat. Aquesta serà –juntament amb l’amor– la mesura del bon tracte que ens devem els uns als altres.

La resposta només la pot donar un cor humil, convertit al Senyor i obert amb senzillesa als altres. Estiguem atents a aquestes paraules: «Fill meu, sigues modest en tot el que facis, i et veuràs més estimat que el qui dona esplèndidament. Com més important ets, més humil has de ser, i Déu et concedirà el seu favor. Déu, que és veritablement poderós, revela els seus secrets als humils» (Sir 3,17-20). Fixant-nos en Maria, podem descobrir amb qui compta Déu a l’hora de realitzar els seus plans. El secret és la seva humilitat.

Sants del dia

05/10/2022Sants Plàcid, sant Froilà, sant Atilà, santa Maria-Faustina Kowalska.

prova

Campanyes