«La pau sigui amb tots vosaltres! Voldria que aquesta salutació de pau entràs en el vostre cor, unís les vostres famílies, totes les persones, onsevulla que siguin, tots els pobles, tota la terra […] Déu ens vol bé, Déu ens estima a tots, el mal no prevaldrà. Tots estam en mans de Déu. Per tant, sense por, units mà a mà amb Déu i entre nosaltres, caminem endavant!»

Aquestes són les primeres paraules pronunciades pel nou papa Lleó XIV dirigides no sols a l’Església, sinó a tota la humanitat i que ja assenyalen l’inici d’un camí el qual som convidats a compartir, seguint -com ell mateix ha dit- la trajectòria traçada pel papa Francesc, al qual ha fet referència. La pau ha estat la paraula clau. Ens afecta i afecta tot el món en un moment delicat i d’incertesa. Una pau que, perquè sigui duradora, ha de ser desarmada i desarmant.

Lleó XIV, nom que ha escollit el cardenal Robert Francesc Prevost una vegada elegit, connecta amb algunes preferències com les de Lleó XIII, el Papa que va obrir l’Església al món social i va situar la dignitat de la persona per damunt de tot, sobretot en la defensa dels drets dels treballadors, reivindicant salaris justs, condicions laborals segures i la creació de sindicats. La doctrina social de l’Església assenyala un camí de credibilitat que la situa en el cor de la nostra societat, tan necessitada de regeneració ètica.

El nou Papa té un curriculum vitae en el qual domina la seva vocació missionera, dimensió religiosa i humanitària exercida a Amèrica Llatina, on té un llarg recorregut com a capellà i com a bisbe, sempre al costat dels qui més necessiten l’anunci alliberador de l’Evangeli i fent-se present en les capes més humils d’aquells pobles assedegats de justícia, de solidaritat i d’amor. Tant aquest aspecte com el servei pastoral han confluït en la necessitat de caminar junts, essent una Església sinodal, en la qual tots ens necessitam els uns als altres. Lleó XIV ha viscut identificat amb el tarannà del papa Francesc, amb qui ha treballat estretament per encàrrec seu en la responsabilitat de prefecte del Dicasteri dels Bisbes.

Haurem de seguir aprenent moltes coses d’aquest nou Papa que el Senyor ens ha concedit per guiar-nos en el camí de fidelitat a Jesús, assumint l’estil de l’Evangeli, mitjançant el diàleg, la discreció, la humilitat, la inclusió i integració dels migrants i descartats…, un servei que, des de les actituds evangèliques de la misericòrdia i la compassió, hem de fer que entre nosaltres tengui carta de ciutadania.

Tot això ha de ser possible -ens ha dit des del començament- des d’una Església que posa Déu en el seu centre i viu la unitat interna com a testimoni perquè el món cregui, per això hem d’edificar ponts que afavoresquin noves relacions entre les persones, i enderrocar els murs que encara les separen. Hem d’entendre que només una Església així formada per cristians que ho viuen pot dir una paraula convincent als altres. Us convid que preguem: Oh Déu, pastor i guia de tots els fidels, mirau propici el vostre servent Lleó, que heu posat com a pastor de la vostra Església, feis que vicari com és de Crist a la terra, confirmi en la fe els seus germans, i que tota l’Església es mantengui en comunió amb ell pels lligams de la unitat, de l’amor i de la pau. Amén.