Això és el capellà! Una persona que, tot i ser humana com qualsevol altra, ha optat per fer proper Jesús entre la gent. No ha estat pròpiament una decisió seva, més bé la resposta a una crida que li ha vingut de Déu mateix i en la que molts han contribuït a discernir-la. Avui, ser capellà no és fàcil, l’ambient no sempre ens ve a favor, més bé hem de front a la indiferència i a la incomprensió. Fins i tot, en el cor de les famílies, on abans els pares ajudaven als fills a la descoberta vocacional i es creava a cada casa un clima que l’afavoria. Per què aquest canvi? Què ha succeït? Passa això dins casa nostra? Què fer perquè la nostra reacció sigui “cristiana”? Treballem-ho!

La missió del capellà és molt clara. La pregària del prefaci de la Missa Crismal, referint-se al sacerdoci de Jesucrist, diu que “Ell escull uns homes que per la imposició de les mans participin del seu sagrat ministeri, renovin en nom seu el sacrifici de la redempció humana i preparin per als vostres fills el convit pasqual; i que també, moguts per la caritat, com a pastors vagin davant del vostre poble, l’alimentin amb la Paraula i el refacin amb el sagraments .I que, donant la vida per vós i pels seus germans, s’esforcin a conformar-se a la imatge de Crist, i amb fermesa us donin testimoni d’amor i de fidelitat”. 

El papa Francesc ho descriu de forma molt suggeridora quan parla de la missió de comunió que té el bisbe com a pastor de la diòcesi i que comparteix amb tots els capellans que formen el presbiteri: “A tal fi, a vegades estarà al davant per a indicar el camí i atendre l’esperança del poble, altres vegades estarà simplement enmig de tothom amb la seva proximitat senzilla i misericordiosa, i altres cops haurà de caminar darrere el poble per ajudar els reressagats i, sobretot, perquè el ramat mateix té el seu olfacte per a trobar nous camins”. Amb tot, l’experiència majoritària de sentir-nos estimats i acompanyats ens reafirma en la convicció que la missió del capellà és estar a prop de Déu i dels germans!