Les set paraules de Jesús a la creu no han estat la «darrera paraula» de la història, ni tampoc la darrera paraula que Déu ha dit a una humanitat perplexa i desorientada, però amb ganes de saber quina és la paraula vertadera, fiable i definitiva, aquella paraula que –només ella– pot omplir de sentit qualsevol vida cap a un horitzó de plenitud, un destí de vida per sempre. Les darreres set paraules han estat l’abans d’una mort anunciada, però assumida per amor. Jesús havia dit que «ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» (Jn 15,13). És a tots i a totes que ens ha anomenat «amics seus».

Aquest Jesús «es féu semblant als homes i, tengut per un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i davall la terra, i tota llengua reconegui que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare» (Fl 2,7-11). Meditant aquest anunci de la Resurrecció queda clar que la mort no és una llum que desapareix, sinó una llàntia que s’apaga quan apareix la claror del nou dia.

Per això, en la nit santa de Pasqua hem cantat «Aquesta és la nit que, amb el foc d’una columna lluminosa, esvaí la tenebra del pecat; la nit que torna a la gràcia i associa amb els sants els qui avui, a tot arreu, creuen en Crist; la nit en què Crist, rompent els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns… Oh incalculable predilecció amb què ens heu estimat!». Així les coses, és possible encara pensar que –com diu el papa Francesc– hi ha cristians l’opció dels quals sembla la d’una Quaresma sense Pasqua? Cal fer aquest pas definitiu de conversió i creure que «la resurrecció comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen aparèixer brots de resurrecció» (EG 276).

Si el diumenge de Rams deia que la veritat de la creu de Jesús no és una de les fake news, una notícia falsa, amb molt més raó avui hem de proclamar amb força que la Resurrecció de Jesucrist és la vertadera i més bona notícia que ens hagi pogut arribar i s’hagi proclamat a la humanitat. Des d’ara la seva projecció és infinita i el nostre ardor apostòlic per estendre-la, incansable, fiats del qui ens ha dit «No tingueu por! No us deixaré orfes! Jo seré sempre amb vosaltres, cada dia!

Bona Pasqua! Felicitats! Al·leluia!

Amb tot el meu afecte i benedicció!