Coherència, acompanyament i testimoni
Aquest mes de setembre tenen lloc moltes trobades d’inici d’un curs pastoral que es presenta ben actiu i que mostra la quantitat de projectes i activitats i que es posen en marxa. La nostra Església diocesana compta amb un grup molt nombrós d’educadors que tant en el camp de l’ensenyament com de la catequesi i altres instàncies eclesials fan la seva tasca educativa a escoles, col·legis, instituts, centres parroquials, famílies i grups. Hi ha un denominador comú pel que afecta a l’educador cristià i és la seva identitat pastoral.
Ho estam reflexionant junts aquests dies en diversos àmbits educatius. Ho feim amb la convicció de crear junts futur, però vivint amb coherència el present i sent fidels a l’herència cultural i cristiana rebuda. De fet, hem de poder dir que som una tradició viva, que transmet amb responsabilitat i molta joia tot allò que ha rebut amb la paraula i el testimoni de vida dels qui ens han precedit. El papa Francesc en constata la importància quan diu que «tota experiència de veritat i de bellesa cerca per si mateixa la seva expansió». El fet és que «el bé sempre tendeix a comunicar-se. Comunicant-lo, el bé s’arrela i es desenvolupa» (cf. EG 9).
La identitat pastoral de l’educador cristià pren el model de Jesús, el bon pastor. La seva credibilitat prové d’Ell i de la manera com el fa visible. Aquest és el seu compromís dins les institucions educatives de la nostra Església, la identitat personal i col·lectiva amb la qual es compromet amb la seva coherència personal i l’acompanyament dels qui ha de rebre el seu testimoni cristià. No és cristiana una entitat si no ho són les persones que la formen, per això és tant important que tota la comunitat educativa sigui tota ella «pastoral» i encarni les actituds de Jesús essent-ne el seu marc referencial.
L’exemple del bon pastor és clau per entendre-ho i viure-ho. No és un llogat ni fa feina només per una retribució material, ni es pastura a ell mateix. Cerca el bé del ramat i de cada una de les ovelles, perquè vol que tenguin vida i la tenguin a desdir.