Voler córrer el risc d’anar sol o decidir-se per la confiança d’anar acompanyat ens mou a prendre la decisió, que donarà qualitat al viatge. Sant Pau ja encoratjava a ser persones de bon tracte, posant una bona base humana a allò que el papa Francesc anomena «la cultura de l’encontre». Això implica: respecte a l’altre, veure’l com algú que em pertany, algú que és un do per a mi i que jo ho som per a ell, voluntat de diàleg, capacitat d’escolta, proximitat, tot un art de relació interpersonal que ens dignifica.

Per això, facem que la mirada vagi dirigida a atendre i acompanyar integralment les persones en situació d’exclusió o vulnerabilitat. La mirada és dels ulls, però la llum que projecta li ve del cor, el cor d’una persona que acull perquè estima i amb els ulls de la fe veu en l’altre la imatge de Déu i, així, va creixent i descobrint la seva semblança. Això és possible des de que Jesús ha atès els malalts, els pobres, els pecadors, els exclosos. Ell, que és imatge del Déu invisible, ha deixat ben clar que és a través dels pobres i dels senzills que se’l troba viu: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40).

Vet aquí cap on s’ha de dirigir el nostre compromís personal i col·lectiu de caritat i justícia social en el marc de la nostra Església de Mallorca. Seguint amb les accions de sempre, haurem d’afrontar l’aparició de noves i severes pobreses, la qual cosa demanarà introduir iniciatives d’economia social i solidària, convençuts que es tracta de fer realitat un nou model al servei de la dignitat humana. Treballant a l’uníson Càritas Diocesana, les Càritas parroquials i amb tantes persones de bona voluntat, ens disposam a compartir un mateix viatge.

Viatjant junts és més bo de fer que ens ajudem i ens proposem sensibilitzar, conscienciar i mobilitzar els altres cristians i la societat en general per a generar un compromís actiu. Diumenge que ve, Dia de la Caritat, ho viurem ben especialment en l’Eucaristia celebrant la festa del Cos i la Sang de Jesucrist. El tindrem com a company de viatge i serà l’aliment que ens manté en forma. La «cultura de l’encontre» troba en Jesucrist la màxima expressió i vivència que s’irradia cap a la trobada amb els altres, fins a sentir-los vivament com a germans.