Confraries, refugiats i acció humanitària

També enguany és un any diferent. Ho és per a les confraries i ho és per als refugiats. Dos mons que es troben i necessiten establir vincles. Després de dos anys de no viure la setmana santa com havia estat sempre, els confrares de Mallorca s’estan preparant per a les celebracions d’enguany i amb il·lusió també reinventant. D’altra part, un element nou com no havia succeït mai, més de dos milions que fugen de la guerra i comencen un exili –com en altre temps el poble de Déu fugint de l’opressió del faraó– que no té un rumb fix, que pateix l’enyorança del que deixen i encara manté l’esperança d’un possible retorn, tot i havent de carregar amb el drama de viure com a refugiats. 

Les confraries, en la seva més genuïna identitat –diu Benet XVI– són «un conjunt de germans que, volent viure l’Evangeli amb la certesa de ser part viva de l’Església, es proposen posar en pràctica el manament de l’amor, que impulsa a obrir el cor als altres, de manera especial als qui es troben amb més dificultats». I encara hi afegeix: «a pesar de l’increment del benestar econòmic, encara no han desaparegut les bosses de pobresa i, per tant, avui com en el passat, queda molt per fer en el camp de la solidaritat». Els refugiats, d’altra part, encarnen l’objectiu vers el qual apunten les confraries quan, a més de la formació i l’espiritualitat, s’obren amb generositat a l’acció i al voluntariat social, que precisament per això varen néixer.

Com ho estam vivint ja en aquest temps de Quaresma i com a preparació per a la festa pasqual, que serà la que donarà el to d’autenticitat? Avui, en moments de crisi social, econòmica i sanitària, la dimensió sociocaritativa de les confraries adquireix encara més un protagonisme extraordinari. La caritat i la solidaritat segueixen essent elements imprescindibles com a grups de germans creients. Gosaria dir que gairebé tot confrare, hauria de distingir-se pel seu compromís social obert a aquells camps en els quals l’Església treballa a favor dels més pobres. Hauria de ser objecte de diàleg, de reflexió i de decisió sobre programes i actuacions concretes dins les reunions habituals de les confraries al llarg de l’any per tal de respondre com a cristians a les exigències de l’Evangeli. Els més pobres han de ser sempre la prioritat i el punt de referència.

I ara, entre ells, sobresurt amb urgència el drama dels refugiats. Els qui són i seran acollits entre nosaltres –la majoria dones i infants– més els qui han quedat defensant la seva terra, fent costat a la població que no ha volgut desplaçar-se, i els que han quedat sense poder sortir. Hi han quedat el nunci apostòlic, Visvaldas Kulvokas, i més de sis mil capellans i religioses catòlics per oferir refugi i menjar, curar ferits i atendre espiritualment i administrar sagraments. Vagi cap a ells i elles la nostra solidaritat i la nostra voluntat d’acollida, com també la pregària que ens compromet, posant a la seva disposició tot allò que els ha de ser més útil. Posem-hi sensibilitat, empatia i fets concrets. Facem que al costat de la definició de «confrare», hi sigui el qualificatiu de «solidari». Aplaudim i té tot el nostre recolzament la iniciativa existent des del començament de la pandèmia de promoure entre totes les confraries l’acció social «CONFRARES SOLIDARIS». Que bé si totes les confraries de Mallorca s’unissin compartint aquest projecte comú en bé dels més pobres i deixessin a part despeses innecessàries! Tot un signe i un exemple.  

Sants del dia

13/08/2022

Pàgina traduïda per Google

Campanyes