Enmig del recorregut quaresmal i en el cor de l’Evangeli, un desig vehement corre de boca en boca, com per contagi: «voldríem veure Jesús». Jesús ho escolta i accedeix a ser vist. «Veure» Jesús no és assaciar la curiositat ni tampoc donar el gust d’un encontre superficial. «Veure» Jesús comporta l’exigència i el goig del seu seguiment, com també la voluntat d’escoltar i entendre qui és realment Ell. Des del primer diumenge de Quaresma ens estam proposant conèixer més i més aquest Jesús que se’ns presenta amb tot el seu misteri perquè avancem en el tracte i familiaritat amb Ell.

Fa un parell de setmanes se’ns va dir: «converteix-te i creu en l’Evangeli». Ho faig? L’Evangeli no són paraules, és una Persona, és Jesús, bona Notícia! Em deix contagiar per Ell, pel seu fer i pel seu dir, per la força atractiva de la seva persona? Contemplant-lo en la Creu, l’escoltem de nou: «Quan seré enlairat, atrauré tothom cap a mi». Quan tantes imatges de Jesús presideixen les nostres celebracions litúrgiques o les traurem pels carrers en processó, ens demanam per què?, què feim?, quin missatge volem fer arribar a la gent?, quantes persones voldrien veure Jesús?, quina atracció pels homes i dones d’avui, i per a nosaltres? quin contagi volem provocar?

El desig de «veure» Jesús demana uns ulls nets, de benaventurança, ja que són els qui permeten veure Déu. Ha estat voluntat seva deixar-se veure a l’Eucaristia i en persones i àmbits ben significatius. A més de trobar-lo viu, ressuscitat, present i actuant per l’Esperit en aquells que no tenen res, ni recursos materials ni espirituals, ni accés a la cultura ni a la dignitat humana, els qui es troben sols, menyspreats, malalts o deprimits, atrapats pel desànim o la decepció. És que «tot allò que fèieu a un d’aquests, a mí m’ho fèieu» –diu Jesús–. La promesa segueix en peu: «Jo seré amb vosaltres cada dia…». «Veure» Jesús implica, negar-se un mateix, seguir-lo i fer-se servidor fins agafar la creu, però amb la ferma convicció que aquest és el camí cap a la Vida.