En la V Jornada Mundial dels Pobres

Tothom en coneix l’anècdota. En el moment en el qual, a la capella Sixtina, el cardenal Jorge Bergoglio és elegit com a Successor de Pere i Bisbe de Roma, rep l’amable suggeriment d’un amic seu, el cardenal Humes, que li diu amb veu baixa: «No t’oblidis dels pobres!» Immediatament Bergoglio decideix posar-se el nom de Francesc, que fins aquest moment l’ha identificat com a Papa. Aquest és el fet, un suggeriment que ell assumeix i que avui ressona a tota la humanitat i està essent la consigna d’un pontificat que està mostrant a tota la humanitat la vertadera i radical cara de l’Evangeli. És curiós que aquesta claredat de missatge creï diversitat d’opinions quan descobreixen la proa que el papa Francesc ha posat a tota la seva actuació com a Pastor de l’Església. És curiosa l’acceptació general d’aquesta presa de postura, però també és evident el nerviosisme dels qui voldrien una Església diferent. 

Tanmateix, és clar que ens hem d’atendre a l’Evangeli i, fins i tot a pesar de les nostres incoherències, ser-hi fidels, ja que en aquell, en les paraules i l’actuació de Jesús, s’hi troba la ruta del nostre caminar cristià si volem ser seguidors incondicionals seus. El papa Francesc ens convida a ser realistes i coherents, ja que parteix de la constatació que llegim a l’Evangeli de Marc quan diu: «De pobres en teniu sempre amb vosaltres» (Mc 14,7). Una afirmació d’allò més constatable, avui i sempre. Jesús ho diu en el marc d’un dinar a Betània a casa d’un tal Simó, anomenat «el leprós”. Arriba una dona amb una gerreta de perfum i el buida damunt el cap de Jesús. Tot d’una la reacció d’indignació. «S´hauria pogut vendre i donar els doblers als pobres» -li diuen a Jesús-. També Jesús reacciona a favor d’aquesta dona i els diu que la deixin estar, que no la molestin, reconeixent que amb aquell ha fet una bona acció, que, de pobres, en tindran sempre per a fer-los el bé sempre que vulguin. En canvi a Ell, no sempre el tindran. L’acció és simbòlica i és per a preparar el cos per a la sepultura. Jesús dirà al final: «Us assegur que quan l’Evangeli serà anunciat a tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet» (Mc 14,9). 

La visió que dona Jesús va més enllà de qualsevol expectativa dels qui seien a taula o l’escoltaven. Jesús els recorda que el primer pobre és Ell, el més pobre entre els pobres, perquè els representa a tots. Així ho explica el papa Francesc. Jesús actua també en nom dels pobres, de les persones soles, marginades i discriminades i, per això accepta el gest d’aquella dona. Diu textualment en el seu missatge per aquesta Jornada dels Pobres que «ella, amb la seva sensibilitat femenina, va demostrar que era la única que comprenia l’estat d’ànim de Jesús. Aquesta dona anònima, destinada pot ser a representar tot l’univers femení al llarg dels segles, no tindrà veu i sofrirà violència, va inaugurar la significativa presència de dones que participen del moment culminant de la vida de Crist: la seva crucifixió, mort i sepultura, i la seva aparició com a Ressuscitat».

El papa Francesc es fixa en «aquesta forta empatia entre Jesús i la dona, i la manera en la qual Ell interpreta la seva unció, en contrast amb la visió escandalitzada de Judes i dels altres. Aquesta empatia obre un camí profund de reflexió sobre el vincle inseparable que hi ha entre Jesús, els pobres i l’anunci de l’Evangeli». Aquestes paraules venen completades pel missatge que en aquesta Jornada, entre moltes altres indicacions, hem de fer nostre: «el rostre de Déu que Jesús revela és el d’un Pare per als pobres i proper als pobres. Tota l’obra de Jesús afirma que la pobresa no és una fatalitat, sinó un signe concret de la seva presència entre nosaltres. No el trobam quan i on voldríem, sinó que el reconeixem en la vida dels pobres, en el seu sofriment i indigència, en les condicions a vegades inhumanes en les que es veuen obligats a viure. No em cans de repetir que els pobres són els vertaders evangelitzadors perquè són els primers en ser evangelitzats i cridats a compartir la benaventurança del Senyor i del seu Regne» (cf. Mt 5,3). 

Us convid, estimats amics i amigues, a llegir tot el missatge sencer, ja que hi trobarem molts suggeriments que ens indicaran com fer realitat l’opció pels pobres que tot cristià, si vol ser seguidor de Jesús, ha de fer. Hi ha una invitació a la conversió, sabent que en molts moments s’ha d’anar contracorrent, primer d’un mateix i, després de l’ambient hedonista i consumista que ens envolta. Estam davant la invitació a no perdre mai de vista l’oportunitat que se’ns ofereix de fer el bé. El papa Francesc acaba el missatge amb unes paraules de don Primo Mazzolari: «No em demaneu si hi ha pobres, qui són i quants són, perquè em tem que aquestes preguntes representen una distracció o un pretext per apartar-se d’una indicació precisa de la consciència i del cor. […] Mai no he comptat els pobres, perquè els pobres no es poden comptar: als pobres se’ls abraça, no se’ls compta. Els pobres són entre nosaltres. Que d’evangèlic seria si poguéssim dir amb tota veritat: també nosaltres som pobres, perquè així aconseguiríem reconèixer-los realment i fer-los part de la nostra vida i instruments de salvació.»