Sants «de la porta del costat». Així ho defineix el papa Francesc per a donar un to de normalitat a la vida cristiana. Diu: «M’agrada veure la santedat en el poble de Déu pacient: en els pares que crien amb tant amor els seus fills, en aquets homes i dones que treballen per dur el pa a casa seva, en els malalts, en les religioses ancianes que continuen somrient. En aquesta constància per tirar endavant dia a dia, hi veig la santedat de l’Església militant. Aquesta és moltes vegades la santedat «de la porta del costat», d’aquells que viuen prop de nosaltres i són un reflex de la presència de Déu, o, per fer servir una altra expressió, «la classe mitja de la santedat».

La familiaritat que ens dóna la festa de la nostra santa Catalina Tomàs ens obre la perspectiva d’una devoció tan estesa entre el poble mallorquí i que pren els tons d’una santedat familiar, assequible, propera a la gent. Una excepcional personalitat amarada de saviesa humil i de joia contagiosa i amb la qual el poble prega i fa festa. És una santedat que la vol sempre unida a la voluntat —diu ella— de nostre Senyor Jesucrist. Aquesta serà la clau per entendre-la i descobrir en ella el secret de la seva vida, que és l’encontre personal amb Jesús, camí que ens assenyala per a fer-lo nosaltres.

A partir d’aquesta experiència, és bo —diu el papa Francesc— «destacar que el «geni femení» també es manifesta en estils femenins de santedat, indispensables per a reflectir la santedat de Déu en aquest món. Precisament, fins i tot en èpoques en què les dones varen ser més relegades, l’Esperit Sant va suscitar santes la fascinació de les quals va provocar nous dinamismes espirituals i importants reformes en l’Església» (Gaudete et exsultate, 12). Serà necessari que, entre nosaltres, sapiguem llegir amb fe el testimoni de la nostra santa Catalina Tomàs, quan ens diu que la perfecció està en «llevar vicis i plantar virtuts». Pensem-ho, avui que parlam tant de «valors».

Per a entendre encara més aquest «geni femení» de la santedat, Francesc afegeix: «M’interessa recordar tantes dones desconegudes o oblidades que, cada una de la seva manera, han sostingut i transformat famílies i comunitats amb la potència del seu testimoniatge». Què hi ha de tot això entre nosaltres? Tractem de descobrir-ho i agrair-ho al Senyor.