A mesura que avançam en la fase diocesana del Sínode, ens adonam de la importància de sentir-nos tots coresponsables del caminar de la nostra Església i de la convicció que aquest caminar l’hem de fer junts i que hi trobam també la convicció que tots som enviats. Ressonen constantment les paraules de Jesús que inviten a «tirar mar endins» per pescar (Lc 5,4). Pere i els primers companys confiaren en la paraula de Jesús i calaren les xarxes. «Així que ho feren, agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven» (Lc 5,6). Aquesta paraula ressona també avui per a nosaltres i ens fa recordar amb agraïment el passat, viure amb passió el present i obrir-nos amb confiança al futur: “Jesucrist és el mateix, ahir, avui i per sempre» (He 13,8).

A la vida de tota persona pot haver-hi un abans i un després. Fins i tot un bon inici o un reinici. Les tres lectures bíbliques d’aquest diumenge ens en donen fe i mostren com Déu ens acompanya i ens fa veure la importància de la col·laboració incondicional en la realització d’aquesta nova història que és possible fer realitat. Jesús, amb la seva resurrecció, ha obert la porta i demana la nostra resposta en qualsevol situació i circumstància en la qual ens trobem. Ens convida a superar una situació de pecat, és a dir, de ruptura o indiferència, i acollir amb interès l’oferiment d’una nova forma de viure, no per a nosaltres mateixos sinó per a ell, perquè es faci realitat el projecte de Déu sobre tothom i sobre cadascú de nosaltres.

La Paraula de Déu no fa curt en lloances i suggeriments i, amb aquells, en una proposta molt clara: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?» (Is 6,8), «No tenguis por: d’ara endavant seràs pescador d’homes» (Lc 5,9) ens diu Jesús. Hi ha tanta necessitat en el poble, en la humanitat, que la resposta es converteixi en adhesió plena, en un canvi total de rumb de vida! Isaïes descobreix la seva vocació profètica i Pere i els seus companys deixebles, la seva vocació apostòlica. Quina ha estat la seva resposta? Afirmativa? «Aquí em teniu: enviau-m’hi» (Is 6,8) «Tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell» (Lc 5,11). Aquí tenim la conversió, el gir cap a Déu, cap a Jesús, que es transformarà en fer-se present en el cor de la vida per evangelitzar, per disseminar la llavor de l’Evangeli allà on Déu vol ser present, allà on Jesús ens envia. 

Serà només des del reconeixement de la pròpia feblesa, però posant-hi la màxima confiança i adhesió creient que entén qui és Jesús i a quina missió el crida. Ser pescador d’homes significarà la vocació de convocar i acollir gent de tota mena, de tota condició, amb la finalitat de ser per a ells signe de comunió i de confirmació en la fe. Serà la missió específica que ens confia i fa que ens hi sentim enviats. Deixem que els diàlegs i reflexions del Sínode ens ajudin a respondre.