A la recerca de la voluntat de Déu, veim que de la seva Paraula es desprèn que “el Pare vol bons adoradors, que l&#39adorin en esperit i en veritat”. Aquesta veritat, que dirimeix l&#39eterna discussió sobre la presencia de Déu, projecta tota l&#39orientació evangelitzadora d&#39aquests Església Catedral, la finalitat per la qual va ser construïda i en l&#39actualitat es manté. És la proposta d&#39una nova creació, d&#39una nova manera d&#39existir, d&#39una nova forma de relació entre Déu i la humanitat.

Ho transmet així la bellesa arquitectònica de la nostra Seu, expressió  de la qualitat de la intel·ligència humana i de la bellesa de la fe, quan conflueixen en una única revelació artística.

Els sospirs i anhels del salmista pels atris del Senyor el projecten precisament a allò que serà el vertader sentit del temple: el lloc on Déu es troba amb es homes. D&#39aquí. El valor actual d&#39una comunitat que prega i que és font de felicitat en la seva alabança diària al Senyor, portal on dóna goig d&#39estar-hi. Més que viure amb els injusts.

I la raó d&#39existir no es redueix a un grup que viu sota mínims, sinó que es converteix en casa oberta, acollidora, on els estrangers que s&#39han adherit al Senyor es posen al seu servei i volen ser els seus servidors d&#39aquesta causa per tal que tots els pobles l&#39anomenin casa d&#39oració.

Sant Pere ens convida una vegada més a acostar-nos al Senyor, que és la pedra viva, una pedra escollida i de gran valor, que ens cohesiona a tots nosaltres. Pedres vives, i que fa de nosaltres un poble escollit, un regne sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu. Com fer-ho?

A la pregària de la Dedicació d&#39una església, hi apareix aquesta dimensió de nova creació vers la realitat humana i social, quan diu, entre d&#39altres aspectes: «Que aquí els vostres feels, al voltants de la taula de l&#39altar, celebrin el memorial de la Pasqua i es nodreixin en el convit de la paraula i del cos de Crist. De aquí ressoni l&#39ofrena joiosa de la lloança i la veu dels homes s&#39uneixi al cant dels àngels i pugi fins a vós una oració constant per la salvació del món. Que aquí els pobres trobin misericòrdia, els oprimits assoleixin la llibertat veritable i tots els homes es revesteixin de la dignitat  de fills vostres, fins que, exultants. Arribin a la Jerusalem del cel».

Abans, ha deixat ben assentats aquests principis: «Aquesta casa ens deixa entreveure el misteri de l&#39Església, que Crist va santificar amb la seva sang perquè li fos esposa gloriosa. Verge admirable per al integritat de la fe i mare fecunda amb la força de l&#39Esperit. Església santa, vinya del Senyor, escollida, que omple tot el món amb les seves sarments i les enfila, emparrades a l&#39arbre de la creu, fins al Regne celestial. Església sortosa, tabernacle de Déu amb els homes, temple sant, edificat amb pedres vives sobre el fonament dels Apòstols, amb Crist Jesús per pedra angular. Església excelsa, ciutat bastida al cim de la muntanya, visible i manifesta als ulls de tots, on brilla la llum eterna que és l&#39Anyell i ressona el cant dels sants en acció de gracies».

Tots això ens duu a aprofundir en el més nuclear del sentits del temple, i que Jesús deixarà ben clar en la seva decisiva intervenció en el temple de Jerusalem: el respecte a Déu i als homes, espai del Regne que anuncia, que és de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d&#39amor i de pau. Facem que aquí dins tot això s&#39hi respiri i s’hi respiri bé.