Estam en el mes missioner, el vàrem iniciar la vigília del dia primer d’octubre i cada dia és una nova oportunitat perquè sigui un fet l’anunci de l’Evangeli, de paraula i amb fets. Som deixebles de Jesús i manifestam la nostra adhesió a ell i afirmam el seguiment que feim de la seva persona si ens sentim enviats a fer-lo present entre la nostra gent i en les estructures de la nostra societat. «Ser deixeble –diu el papa Francesc– és tenir la disposició permanent de portar a altres persones l’amor de Jesús i això es produeix espontàniament en qualsevol lloc: al carrer, a la plaça, en el treball, en un camí» (EG 127). Som enviats a la nostra terra, ser missioners aquí, entre la nostra gent, provocant diàlegs personals i compartint alegries i inquietuds.

Aquesta és, vulguem o no, la realitat eclesial i secular a la qual el Senyor ens envia i a ella ens devem, comptant sempre amb la seva assistència que no ens deixa i ens anima dient-nos «No tingueu por!» (Mt 28,5.10; Mc 16,9; Lc 24,38) i «Jo som amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20) Ho fa perquè posem tota la confiança en ell i puguem dur a terme la missió que ens confia. L’encàrrec ja no pot ser més clar: «Anau per tot el món i anunciau l’Evangeli a tota la humanitat» (Mc 16,15). Ens fa participar d’allò mateix que ell ha rebut i ens dóna la força que necessitam: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us enviï a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant» (Jn 20,21-22). La missió ens ve d’ell i l’hem de realitzat nosaltres amb tota la confiança posada en ell.

Aquesta confiança ens ha de canviar la mirada i ens ha d’ajudar a veure-ho tot amb ulls nous, com va succeir als deixebles que havien caminat amb Jesús cap a Emmaús i varen recuperar la fe, l’ardor apostòlic, el coratge de l’anunci, la força del testimoni. Tot i que tenien molts motius per estar desanimats per tot el que havia passat, ara viuen el seguiment de Jesús d’una forma apassionant. Voldria que us arribàs al cor, fins a contagiar-vos el coratge i la fermesa del papa Francesc, qui, als seus anys, ens està donant una lliçó continuada d’entrega per a fer que l’Església sigui missionera, ja que aquest és el major desafiament que estam vivint. No ens cansarem, encara que l’ambient ens pressioni per anar per una altra direcció. Anem confiats, que en aquest recorregut el Senyor no ens deixa i el seu Esperit ens inspira en qualsevol ocasió.