«Exultin de joia tots els àngels del cel, exultin els ministres de Déu. Que la terra també s’ompli d’alegria,

il·luminada i radiant de la claror que ve de la llum del regne etern. També s’ha d’alegrar la mare Església, ornada amb l’esclat d’aquesta llum».

Amb aquestes paraules hem estat convidats fa uns moments a invocar la bondat de Déu, nosaltres que presenciam l’admirable claror d’aquesta flama del Ciri pasqual, signe de Crist Ressuscitat, vertadera llum del món, que ha vingut a il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort i subjectes a tota casta de mal. La humanitat, en la qual vivim, ha d’escoltar amb netedat de cor, la notícia de l’energia d’aquesta llum per tal d’eliminar els esclats mortífers dels bombardejos i atemptats i defensar -amb la coherència lluminosa de la pròpia vida- els punts de llum que fan viure els pobles en la claredat d’una convivència estable, justa i pacífica.

Tanmateix avui, en una declaració solemne que ens eixampla el cor i el fa respirar amb un nou alè de vida, el Pregó pasqual ens acaba de dir que «aquesta és la nit que, amb el foc d’una columna lluminosa esvaí la tenebra del pecat, la nit que torna a la gràcia i associa amb els sants els qui avui, a tot arreu, creuen en Crist. Aquesta nit santa i poderosa allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions». Aquesta invocació ha de contenir tota l’actualitat que vivim i patim, i ha d’obrir-se a la llum de Jesucrist Ressuscitat, vida i esperança per a tota la humanitat, ja que avui, festa de Pasqua, l’esclat d’aquesta llum desfà tots els seus enigmes i ajuda a reconvertir en bondat tots els seus drames.

Aquesta bondat -l’amor que Déu desplega sobre el món i la història mitjançant la Resurrecció- ens arriba per la victòria de Jesús sobre el mal, el pecat i la mort. Victòria a la que quedam totalment associats per la força de la seva gràcia i a través de la qual ens atrevim a embarcar-nos a ser avui testimonis de Crist Ressuscitat enmig de la diversitat i contradiccions del nostre temps, tant necessitat d’intervenció a favor del bé comú i de la pau personal, familiar, social, política i ecològica. Tota la creació, tota la humanitat rep del Ressuscitat la llavor d’una nova vida que l’ajudarà a existir d’una altra manera, amb més sentit de plenitud, una vida més digna per a tots, més joiosa, més feliç, perquè el progrés, el benestar i la pau hi residiran de ple.

A l’Evangeli hem escoltat la pregunta que dos homes amb vestits resplendents fan a unes dones esglaiades: «Per què cercau entre els morts aquell que viu? No hi és, aquí: ha ressuscitat!» Aleshores van recordar que Jesús els ho havia predit i, tornant-se del sepulcre, van comunicar aquesta bona i nova noticia als onze i a tots altres. Així, pel seu testimoni, ens ha arribat la notícia a nosaltres i ens ajuda a creure que -com ens ha dit sant Pau a la carta als Romans- «si hem mort amb Crist, creim que també viure amb ell. I sabem que Crist, un cap ressuscitat d’entre els morts, ja no mort més, la mort ja no té cap domini sobre ell». La vida és el gran anunci d’avui!

En aquest sentit, se’ns presenta el repte més gran, un repte que el mateix Jesús ha afrontat i n’ha sortit vencedor. Tenim el millor missatge i vull pensar que tots tenim la millor disposió de fer-lo extensiu i participatiu a tot ambient i persona de bona voluntat. Tot i que a vegades -com els apòstols- ens preguntam amb estranyesa què podia haver passat, la nostra actuació ve animada per una força interior -la força de l’Esperit Sant- que ens empeny. És l’Esperit de Crist Ressuscitat que ens acompanya, ens guia i ens enforteix. Per aquesta força i comptant amb ella, els seguidors Jesús al llarg de la història s’han deixar acompanyar per ell i han escampat arreu del món i fins a nosaltres la llavor de l’Evangeli, fent possible la trobada amb Jesús, que és el que avui -amb la gran notícia de la resurrecció- vivim, celebram i de nou anunciam. Que així sia!