Estam vivint uns moments excepcionals, únics per l’actualitat que suposa la notícia de la Resurrecció de Jesús en unes coordinades històriques que, per desgràcia, a nivell real i informatiu, mostren més la desfeta de la dignitat humana que no la seva rehabilitació. Que nosaltres, en aquesta nit, aixequem un crit a favor de la vida, pronunciant-nos en contra de la cultura de la mort, és una actitud valenta que demostra que creu que, gràcies a la resurrecció de Jesús, ha guanyat la vida per sempre. Hi ha moments encara, tanmateix, que per la malícia humana tinguem que suportar les inclemències de la persecució, dels atacs terroristes a ciutadans indefensos, els bombardejos sobre gent innocent, la privació de menjar i queviures a multituds que han hagut de fugir de casa per constats amenaces… Tot i que, des de la fe en Jesús i l’amor solidari, sabem que l’acceptació del dolor en la vida de les persones dona al cristià una serenitat gairebé infinita, perquè sap que a tots els patiments els segueix una resurrecció. Què fer, idò, perquè enmig d’aquesta situació tenebrosa hi comenci a brillar la llum de la resurrecció?

Ho hem dit molt aquests dies sants, la resposta és l’amor tal com Jesús ens el presenta i tal com ell estima. La nit de Pasqua és per a fiar-nos de Jesús, per a renovar la confiança en ell i reconèixer com a creients que la transformació personal, social i còsmica ja és un fet, senzillament perquè amb la seva mort l’ha vençuda per sempre, ha vençut el pecat i ha abolit qualsevol casta de mal que ens ofega i que ofega la humanitat. Aquesta és una nit per a la fe, però una fe que sigui per un cristianisme que no es viu a mig gas, com si no ens entusiasmés fer al salt decisiu, madur, cap el seguiment de Jesús. No deixem d’esforçar-nos-hi, amb la resurrecció ens ha obert el camí d’una vida nova i, malgrat tot, és a través d’aquest camí de perills i infidelitats, que treu el cap la felicitat. Per això, la vivència cristiana d’aquesta nit ens pot obrir a l’esperança d’un present i futur indescriptibles.

Aquests dies, en les nombroses processos a Ciutat i Part forana, hem comprovat com en el cor del poble hi batega una fe que expressa una religiositat sincera que també és un referent de confiança, un estaló necessari per a viure, encara que es manifesti de maneres molt diverses i prou vegades desconnectada de la pràctica sacramental. És així com la fe en Déu, l’admiració per Jesús i la veneració dels misteris de la seva vida, van teixint un entrellaçat de relats mesclats d’elements que també necessiten purificació, com tot en la vida: passar d’una fe heretada, de costum social o familiar, a una fe volguda, adulta, conscient i lliure, com la que poc a poc van anar adquirint els deixebles fins a convertir-se en apòstols i llençar-se a l’evangelització. La fe en Crist Ressuscitat ens ha de donar aquesta maduresa, que no és altra cosa que viu i és operativa la força del Baptisme en la vida de cada dia, en el lloc del compromís cristià, que és allà on ens hi ho jugam tot i ens feim creïbles.

L’experiència d’aquesta nit és cristiana perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit del Crist ressuscitat. Enmig de totes les foscors de la vida, aquesta és una nit per a l’esperança. Com diu el Concili Vaticà II, «La promesa de Deu i la resurrecció de Jesucrist susciten en els cristians l’esperança fundada que per a totes les persones hi ha preparat un habitatge nou i etern, una terra on hi resideix la justícia (cf. 2Co 5,1-2; 2Pe 3,13). Aleshores, un cop vençuda la mort, els fills de Deu ressuscitaran en Crist, i allò que fou sembrat en la feblesa i la corrupció serà revestit d’incorruptibilitat; i, tot restant la caritat i els seus fruits, tota la creació, que Deu va fer a causa de l’home, serà alliberada de l’esclavitud de la vanitat» (GS 39). Aquesta esperança, en lloc d’afeblir, mes aviat ha d’estimular la sol·licitud en el treball de transformació que estam cridats a fer en relació a la realitat present. Crist ressuscitat es fa present i ens diu amb forca: «No tingueu por!», i ho repetirà una vegada i una altra perquè tinguem la confianca que és sempre amb nosaltres i no ens deixa.

Quan la precarietat, fruit de la injustícia i les desigualtat que genera, amenaça allò més basic per a viure dignament, i moltes persones i famílies pateixen el flagell d’una crisi de recursos bàsics, d’un treball decent i sostenible, i d’un habitatge digne i assequible als seus ingressos, tot en a línia d’un reconeixement i pràctica dels drets humans per part dels Estats, aquesta és una nit per a la caritat. «En conformar-se a Crist Redemptor, l’home es percep com a criatura volguda per Deu i eternament escollida per Ell, cridada a la gracia i a la gloria, en tota la plenitud del misteri del qual se n’ha fet particip en Jesucrist. La configuració en Crist i la contemplació de la seva faç infonen en el cristià un insuprimible anhel per anticipar en aquest mon, en l’àmbit de les relacions humanes, el que serà realitat en el mon definitiu, i es preocupa de donar de menjar, de beure, de vestir, una casa, tenir cura, acollir, i la companyia del Senyor que toca a la porta» (CDSE 58).

Una nit per a celebrar i agrair, per a admirar i lloar, per a renovar-se i renovar, per a començar de nou. Es fa realitat aquella revelació que escolta atentament l’Església, expressada en el llibre de l’Apocalipsi: «Jo faig que tot sigui nou» (Ap 21,5). La primera novetat ens ve del Baptisme que aquesta nit celebram amb goig l’entrada d’uns nous membres i junts renovam amb tota l’Església, i que des de l’inici de la nostra vida cristiana ens ha configurat en Crist mitjançant la seva gracia. Necessitem dir de nou el nostre «sí» incondicional a Deu, que, ressuscitant el seu Fill Jesus, ens dona nova vida.

La font de tot això ens ha estat revelat i ens ho ha comunicat novament la Paraula de Déu que hem escoltat en la Vetla d’aquest vespre. Fixem-nos-hi:

– Déu crea la llum, el món, la vida, crea l’home i la dona a la seva imatge i semblança.

– Crida a Abraham, li demana la resposta de la fe, i en fa un gran poble.

– Un poble que caminarà en la justícia, lluny de l’opressió, i no haurà de témer per res.

– La Paraula de Deu sembrada en el cor humà fa que germini en bones obres.

– El qui segueix el camí de Deu habita en la pau per sempre i defensa la dignitat humana.

– Aigua pura, acció de Déu i signe de vida per a un cor nou i un esperit nou.

– Així com Crist ha ressuscitat, així també nosaltres emprenem una nova vida.

– No tingueu por. Cercau Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no hi és aquí.

. Com fer participar d’aquesta noticia joiosa a totes les persones sumides en el desànim?

. Com ser portadors d’esperança en uns ambients infectats per la indiferència?

. Com ajudar a passar d’una fe heretada o infantil a una fe adulta, compromesa?

. Com introduir els valors de l’Evangeli en el cor de les persones i en la vida social? .

. Com fer-ho perquè la gent s’interessi per Jesús viu i accedeixi a conèixer-lo i seguir-lo?

Tenim molt de treball per endavant. La tasca que se’ns encomana no s’acaba en compromisos individuals, sinó que és de tota l’Església i es concreta en les nostres comunitats parroquials, en els nostres moviments apostòlics i grups cristians, preparats per a acollir la llavor de la Paraula de Déu i que la seva voluntat sigui un fet entre nosaltres. Com diu Benet XVI, a la Vetlla Pasqual, «en el Baptisme, el Senyor entra a la vostra vida per la porta del vostre cor. Nosaltres ja no som l’un al costat de l’altre. Ell travessa totes aquestes portes. Aquesta es la realitat del baptisme: ell, el Ressuscitat, ve, ve a nosaltres, i uneix la seva vida a la nostra, tot introduint-vos en el foc viu del seu amor. Formeu una unitat; si, sou un de sol amb ell, i així sou un de sol entre vosaltres». Amics, això és per a gaudir-ho i celebrar-ho! Bona i santa Pasqua!