Homilia del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull en la celebració del Nadal del Nostre Senyor Jesucrist a la Catedral de Mallorca

És ben significatiu l’atractiu que el cant de la Sibil·la exerceix sobre el poble a l’hora de celebrar Nadal. Un cant que es remunta al segle XIII i que s’ha conservat al llarg dels segles fins a ser declarat per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i decretat per part del Consell Insular de Mallorca com a Bé d’Interès Cultural. Des de que ho conec, sempre he volgut saber ¿què té d’especial i d’original la Sibil·la fins a agafar per a molta gent quasi bé tot el protagonisme d’aquesta nit de Nadal? La premsa se n’ha fet ressò i els programes ho han anunciat amb detall. Es tracta d’un cant que s’inclou dins la pregària de Matines, com a preparació de l’Eucaristia. Un cant proclamat des d’un ambient pagà precisament perquè sigui escoltat per aquells que són cridats a creure en Déu, i ho fa amb la intervenció d’una dona vestida de Sibil·la -una endevinadora del món pagà- que anuncia la vinguda del Messies i la seva intervenció en el Judici final. Encara que amb posteriors modificacions, les paraules originals es conserven en un còdex del segle XIV conservat aquí, a Mallorca, en el nostre Arxiu Diocesà, trobat en el monestir de la Concepció, provinent segurament del convent de santa Magdalena. És ben interessant poder conèixer tots els detalls del procés que ha seguit aquest cant de la Sibil·la al llarg dels segles, tant en la lletra com en la música i, sobretot, la seva expansió des de Mallorca i l’Alguer a molts indrets de Catalunya i a altres pobles de l’Estat. I també, contemplar l’interès del poble que ho viu amb emoció. 

Algú ha dit que tot això ha duit a parlar de la Sibil·la com signe d’identitat cultural i com emblema de mallorquinitat. És important que el nostre poble tengui referents que li donin cohesió i serveixin per enfortir lligams culturals i fins i tot la relació que poden tenir amb el fet religiós, en aquest cas, la celebració de la festa cristiana del Nadal. Deu ésser important que, declarant la Sibil·la «Patrimoni Cultural Immaterial de la humanitat» per part de la UNESCO i «Bé d’Interès Cultural» per part del nostre Consell Insular, ens demanem quina relació té aquest text cantat amb la celebració de Nadal. Certament el sentiment hi juga una part important i l’emoció que se’n desprèn posseeix unes arrels que parlant amb cadascú ho expliquen. 

 

 

Dos anuncis: la Sibil·la i la Paraula de Déu

 

Si el cant de la Sibil·la ens situa en l’anunci del naixement del Messies esperat i projecta tota la seva força en la necessitat d’un comportament coherent amb el missatge del Jesús, hem de posar atenció sobretot a l’anunci que ens fa la Paraula de Déu en una nit solemne com la d’avui, anunci que també hem d’escoltar amb el cor i ens ha d’omplir d’aquella emoció que fa que el valorem i que li dediquem tota la nostra atenció. Vull considerar també que la Bíblia (que són 73 llibres en un) i que conté la Paraula de Déu, més que cap altre és també un Patrimoni Cultural i Immaterial que des de sempre ha acompanyat la humanitat i que, per això, és per a nosaltres, un Bé d’Interès per a la nostra Cultura. 

 

Això està tan assumit que no fa falta cap declaració ni cap decret que ho avali solemnement, una «Paraula que -com diu la carta als Hebreus- és viva i eficaç, més penetrant que una espasa de dos talls, que arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, que discerneix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant dels ulls d’aquell a qui hem de donar comptes» (He 4,12-13). Aquesta Paraula s’ha fet home, s’ha fet carn de la nostra carn, història de la nostra història en la persona de Jesús de Natzaret, el Messies. 

 

Recollim de la Sibil·la l’anunci de l’arribada d’un Messies i la proposta d’una vida segons el seu missatge, una vida que vindrà avalada per un Judici: «se salvarà el qui haurà fet servici», com hem escoltat. Un «servici» que és una de les característiques identitàries d’aquest Messies nascut a Bet-l’hem i que arribarà a definir-se com «el qui no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat de la humanitat». El mateix ens ho demana a nosaltres per a fer realitat el seu seguiment, ja que diu que «el qui vulgui ser el primer o més important que sigui el darrer i servidor de tots». 

 

Precisament això ho ha fet des del primer instant de la seva arribada, és l’ambient que rodeja el seu naixement: Maria i Josep viuen el drama de la immigració per mor d’un decret imperial que els traurà de casa seva i els farà viure les conseqüències de no trobar vivenda. A això s’hi afegirà el menyspreu de no donar-los acolliment (per això Jesús neix a una cova d’animals i té per llit una menjadora). D’altra part, se sent arropat per als més pobres econòmica i socialment (els pastors). Són els qui l’han acollit, encara que després és perseguit i amb Maria i Josep han de fugir sense la seguretat del retorn per por del qui el cerca per matar-lo. Tot això serà una constant en la seva vida, que acabarà en un altre llit, el de la Creu. 

 

Aquest Jesús anunciat pels profetes, com ho hem escoltat durant l’Advent i avui a la primera lectura d’Isaïes, i com acollit des de la fe pels apòstols i les primeres comunitats cristianes, i, a la vegada, proclamat per veus paganes com la de la Sibil·la, aquest Jesús és ara el qui ens demana que el seguiguem, que ens entusiasmem per ell, que ens enamorem d’ell, que el donem a conèixer, que el facem objecte del nostre interès cultural, que arribem al fons del seu missatge, l’Evangeli i el facem pauta de comportament personal per la coherència de la nostra vida amb allò que creim i del que hem donat paraula en el nostre Baptisme. I, a la vegada anunci pràctic de paraula i amb el testimoni dels fets, quan la nostra vida s’ha d’obrir a tota la gent per a fer-ne obra de caritat i de solidaritat, quan veim tanta necessitat que hi ha en el nostre entorn.

 

Tinguem en compte allò que ens ha dit sant Pau: «S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar a tothom. Ens ensenya a viure amb esperança en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat. Vol deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé». Aquí hi ha actituds a assumir, aquí hi ha la proposta de fets que hem de realitzar per tal de ser «un poble ben seu, un poble apassionat per fer el bé». Un poble que no haurà de témer el judici perquè, en paraules de la Sibil·la, «haurà fet servici». 

 

En aquests moments difícils per la pandèmia que no ens deixa, quan tants persones estan confinades degut a l’expansió de la malaltia, serà important que siguem un poble així, un poble apassionat per fer el bé, responsable en totes les seves decisions i actuacions, pensant sempre més en el bé de tots que no en el d’un mateix. 

 

Fent el bé, llavors podrem entendre el missatge que hem escoltat d’Isaïes: El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa. Aquesta és l’alegria de Nadal i de les festes que hi segueixen. Unes festes netes, que il·luminen la vida de tots des de l’interior de cadascú i no unes festes enterbolides per un enlluernament que ofereix una felicitat buida i passatgera. Una alegria perquè «ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill. Déu li ha posat aquest nom: Conseller prodigiós. Déu-heroi. Pare per sempre. Príncep de pau. Des d’ara i per sempre serà sostingut sobre el dret i la justícia». 

 

Estimats germans i germanes presents aquí a la Seu, és un goig participar amb vosaltres aquesta festa tan entranyable. Germanes i germans que des de ca vostra seguiu aquesta celebració de la nit de Nadal, més que mai ens sentim molt units a vosaltres i a les vostres famílies i us tenim molt presents en la pregària, especialment els qui estau impedits o aquests dies patiu la soledat d’estar confinats degut als símptomes de la malaltia. Us feim arribar una abraçada ben fraternal i una alenada d’esperança i ànim, junt amb el nostre desig -també fet pregària- per la vostra prompta recuperació. Que tot el que avui vespre i aquests dies estam celebrant ens ajudi a mantenir vives les arrels del sentit cristià del Nadal i ens animi a ser un poble apassionat per fer el bé. Que així sia. 

Sants del dia

08/08/2022

Pàgina traduïda per Google

Campanyes