Els deixebles Jaume i Joan van a trobar Jesús per a demanar-li un favor. Volen ocupar els primers llocs, volen ser els més importants, i Jesús els diu que no saben lo que demanen. L’actitud de Jaume i Joan crea enveges i gelosies entre els altres deixebles, que s’indignen contra ells. És en aquest moment quan Jesús els crida a tots i els fa veure que no l’han entès gens i encara l’entendran més poc si els diu quin camí l’espera, -serà el del sofriment, la persecució, la creu- que no és precisament un camí d’èxit fàcil, ni de prestigi humà i, molt manco encara, de poder, que és el que cercaven els seus deixebles.

Jesús els corregeix i els diu: «Ja sabeu que, en totes les nacions, es qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder». I ve immediatament la correcció: «QUE NO SIGUI AIXÍ ENTRE VOSALTRES». Aquesta radicalitat que conté la resposta de Jesús prové de la contemplació d’allò que passa amb freqüència en els qui ostenten una responsabilitat enmig del poble i en fan d’ella una forma de poder. Això ens afecta a tots, i pot enverinar les estructures i persones de l’Església i a qualsevol institució humana familiar, social, educativa, empresarial, política o econòmica… Jesús ha reaccionat i els vol alliberar de la temptació de poder tan arrelada en el cor humà i que pren formes tan variades i subtils. A nosaltres ens toca escoltar Jesús corregint els deixebles i corregint qualsevol pretensió nostra de poder. Aquestes són les paraules que hem de gravar en el nostre cor i que posen el SERVEI com a primer valor i del que Jesús mateix n’és el primer testimoni SERVINT i DONANT LA VIDA per amor. Ens diu: «Qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, ha de ser esclau de tots, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres, i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots» (Evangeli). L’actitud de servei és el nou estil d’exercir l’autoritat dins qualsevol dels àmbits de la nostra vida personal i social. En el llenguatge evangèlic, l’autoritat s’ha d’entendre sempre des del servei i mai des del poder.

Mirau quina lliçó ens dona avui Jesús, en el moment en que ens disposam a començar la fase diocesana del Sínode dels Bisbes i que tindrà lloc a Roma l’any 2023. El papa Francesc, a diferència dels altres Sínodes, ha volgut implicar-hi tota l’Església i, per això, vol escoltar la veu de totes les diòcesis del món al llarg del que hi queda d’aquest any i fins el mes d’abril de l’any que ve. Són sis mesos de treball conjunt, de reflexió serena, de pregària confiada, de caminar junts en la mateixa direcció. Sínode vol dir precisament això: «caminar junts». Ho hem de fer i que sigui així, amb aquesta actitud de solidaritat, participació i comunió, cada passa que donem. 

Trobar-se. També avui, té lloc la trobada amb Jesús. Diumenge passat era amb un cec, que li demanava poder recuperar la visió; avui és amb els seus deixebles que aspiren a tenir poder i ser els més importants, i Jesús els ha de dir que això no pot ésser, que aquest no ha de ser l’estil dels seus seguidors. Tanmateix, tot i que l’actitud dels deixebles no era prou neta, Jesús no descarta la possibilitat de redreçar-los el camí i no anar tant cadascú pel seu compte, la qual cosa -hem vist- no crea més que desavinences i divisió. Pensem-hi bé. La temptació del poder és constant i corromp el qui s’hi aferra. 

Escoltar. Jesús ha escoltat la petició. És el que ens passa en la pregària. Ens ho deixa dir tot, fins i tot allò més difícil de comunicar, les pretensions i maneres de ser i de fer imperades per l’orgull i l’exclusió dels altres. Però ell amb molta habilitat redreça les nostres intencions quan són equivocades. Veim així, que tota trobada autèntica neix sempre de l’escolta, i en la relació amb Jesús, això encara es verifica més de ple, ja que ell actua amb total transparència i proposa allò que serà favorable al propi bé personal i al bé dels altres. 

Fixem-nos que és en el cor del diàleg que Jesús diu la seva paraula i la diu amb tota claredat. Per això, ens ajuda a discernir. Referint-se al Sínode, així ho deia el papa Francesc la setmana passada: «el Sínode és un camí de discerniment espiritual, de discerniment eclesial que se realitza en la pregària i en contacte amb la Paraula de Déu […] La Paraula ens obre al discerniment i l’il·lumina, orienta el Sínode perquè no sigui una «convenció» eclesial, una conferència d’estudis o un congrés polític, perquè no sigui un parlament, sinó un esdeveniment de gràcia, un procés de curació guiat per l’Esperit». I avui diríem igual, igual com ho va fer amb aquell jove ric que volia trobar el sentit de la seva vida, o amb el cec que demanava veure-hi, en aquests dies ens crida a posar el servei com a primer valor i com a signe d’identitat del cristià, eliminant qualsevol pretensió de poder. 

Avui, amb totes es diòcesis del món començam un camí que hem de voler fer junts, sense desmarcar-nos del trajecte que l’Església ens assenyala i que de manera puntual anirem anunciant i fent-vos arribar. En farem la màxima extensió possible als consells i grups ja existents per tal que ningú quedi exclòs. Com diu el lema que orienta el Sínode: «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió» . Cada pensament, cada paraula, cada gest, cada acció ha de ser ja una demostració, un signe que caminam en una mateixa direcció, posant tota la confiança en Déu, deixant-nos acompanyar per Jesús que fa camí amb nosaltres, i obrint-nos a l’Esperit Sant que interiorment ens guia i ens anima i, això sí, fent lo possible per desterrar tota por, tot prejudici, tota inèrcia, tota actitud nociva que impedeixi avançar.

«Estimats germans i germanes -ens deia el papa Francesc diumenge passat inaugurant el Sínode a Roma per a tota l’Església- bon camí junts! Que siguem pelegrins enamorats de l’Evangeli, oberts a les sorpreses de l’Esperit Sant. No podem perdre les ocasions de gràcia de l’encontre, de l’escolta recíproca, del discerniment. Amb l’alegria de saber que, mentre cercam el Senyor, és ell qui ve primer a trobar-nos amb el seu amor». Amén.