La igualtat entre els éssers i humans i la seva dignitat, a més de la igualtat i la dignitat que els identifica, comença en el reconeixement que tota persona fa de l’altra i la seva voluntat de defensar-la i estimar-la. És el deure fonamental que correspon als drets que cadascú té. Quan en la campanya de Mans Unides apareix la dona del segle XXI i la descriu com «ni independent, ni segura, ni amb veu», afegint-hi encara la informació que «una de cada tres dones d’avui no és com te l’imagines», hom pensa en l’incompliment dels drets humans en la majoria de països on seria possible tot el contrari si les polítiques que dominen els complissin. L’educació serà la solució i el repte més important per a creure en la igualtat i en la dignitat de les persones.

Mans Unides compleix 60 anys lluitant contra la fam i la pobresa. No hi ha dubte que s’ha crescut en sensibilitat social i amb ajudes puntuals en constants campanyes de mentalització. L’any 2017 es varen recaptar més de 48 milions d’euros i es van aprovar 570 projectes de desenvolupament a 59 països, projectes socials, educatius, sanitaris, agrícoles i a favor de la dona. El fet de la transparència de comunicació i el relat dels projectes realitzats ha fet créixer la credibilitat en una acció solidària que s’havia d’estalonar i promocionar en tot moment. Quan es dóna aquesta informació i es manté el caliu al llarg de l’any, el resultat –tant de mentalització com de recursos– està assegurat. No ens hem de cansar de treballar a favor de la igualtat i la dignitat quan molts drets continuen essent vulnerats i afecten a milions d’éssers humans.

La nostra resposta, aquí, a Mallorca, necessita tanmateix de la coherència amb que hem de viure. L’actitud reivindicativa de drets només té sentit si entre nosaltres la seva pràctica –la de tots els drets humans– està a l’orde del dia de la nostra forma de pensar, de fer i d’educar. Quan una trentena de persones tenen el mateix que la resta de la humanitat, quan 1.300 milions d’éssers humans a hores d’ara són les escandaloses xifres de la pobresa més severa, hem de despertar-nos de la indiferència amb que ho miram i de la inacció amb que no ho afrontam. El repte de la «globalització del bé» ens obliga com la caritat, que és la resposta urgent del cor que escolta amb fe la crida que ens ve de Déu mitjançant els qui més pateixen, els qui ens fan arribar el seu clam perquè hi responguem. Ho esperen!