L’Eucaristia ens fa entrar en la intimitat de l’encontre amb Jesucrist, un encontre real, visible, sagramental. En neix la caritat, que no és un amor qualsevol, sinó l’amor que anhela el bé de la persona estimada i esdevé renúncia i entrega total. És l’amor de Jesús que ha volgut quedar-se entre nosaltres i en cadascun de nosaltres per la comunió del seu Cos i la seva Sang. El seu desig de compartir taula, de sopar en un clima d’amistat, ha posat en relleu un cop més que la iniciativa ve de Déu i que Jesús l’ha realitzada en prendre cos en la nostra història per donar-li un nou sentit, tant a nivell personal com social. Les seves paraules «Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió!» (Lc 22,15), expressen el desig vehement de Déu en boca de Jesús, allò que Déu vol. 

Aquesta identificació amb Jesús en l’Eucaristia dona un nou horitzó a la nostra vida personal i ens capacita per a treballar en la transformació de les estructures injustes de la societat i, així, fer realitat noves formes de cooperació i d’ajuda social envers els més necessitats. «Ara l’amor -diu Benet XVI- és ocupar-se de l’altre i preocupar-se per l’altre», i el Catecisme de l’Església Catòlica afirma que «l’Eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el Cos i la Sang de Crist lliurats per nosaltres, hem de reconèixer el Crist en els més pobres, germans seus» (n.1397; cf. Mt 25,40). Agraïm la perennitat d’aquesta presència de Jesús en l’Eucaristia i en els nostres germans, mentre ens comprometem perquè la taula eucarística s’allargui a totes les taules familiars i arribi a fer-hi seure els qui encara viuen exclosos per qualsevol circumstància. 

En la diada del Corpus dedicada a la Caritat, és bo que contemplem que la seva font es troba en la taula eucarística, lloc on experimentam la força de l’amor de Déu en l’entrega de Jesús a la creu i en el seu triomf sobre el pecat i la mort en la resurrecció. La dissociació que sovint es fa entre l’amor rebut i l’amor donat posa en relleu moltes incoherències. Per això, en temps de crisi global, sobretot pel que fa als recursos econòmics i la seva repercussió preocupant en els afectats per la pobresa, la malaltia i la desocupació, Jesús ens demana que anem a les arrels del problema. Adonem-nos que en el relat de la multiplicació dels pans i els peixos, relat de signe eucarístic, Jesús demana la col·laboració responsable de tothom. L’Eucaristia, per la unió a Crist i pel fet de trobar-nos al voltant de la mateixa taula, ens fa veure que la nova dimensió de l’acció caritativa de l’Església obre camps en els quals la seva acció transformadora pot ésser decisiva.