Preparant el viacrucis de la nostra Catedral per al diumenge del Ram, anaven arribant els textos dels diversos col·lectius que s’havien responsabilitzat d’aportar el seu testimoni i la seva pregària a la llum d’una de les catorze estacions. Pregar des de la pròpia realitat -sovint dura realitat- mostra com avui es repeteix el camí de Jesús cap al Calvari, recorregut que fan infinitat de persones, víctimes de la inhumanitat dels seus propis germans. Tanmateix, al terme d’aquest camí apareixen brots de resurrecció. 

El testimoni és de Meissa Ngom, un jove musulmà, arribat en pastera a les costes de les Canàries i vingut després a les nostres illes. Com ho ha fet Maria, acollint Jesús en els seus braços baixat de la Creu, ell ha trobat en la comunitat cristiana una nova família. Vet aquí la seva pregària, a partir de la tretzena estació:

«Som del Senegal. Vaig arribar en pastera a Espanya l’octubre del 2017 després de cinc dies que durà la travessia des del meu país fins a les illes Canàries. Som de religió musulmana. 

Déu, és molt complicat estar aquí, a la mar. No tenim menjar. Estic sofrint molt. Em costa molt sentir plorar la gent. Parl amb tu tots els dies. Déu, ajuda’m, protegeix-me, dona’m sort per arribar bé a la costa. Conhorta els qui ploren. Dona’m fortalesa per ser força per als qui no en tenen.

He arribat sa i estalvi a la costa, ens han rescatat. No puc caminar, sostén-me. Déu, no m’abandonis. Gràcies per ajudar-me a caminar. No entenc el que passa. Ara em porten a una presó.

Duc dos mesos pres. Déu, ajuda’m ara que estic pres. Déu compassiu, Déu misericordiós, Déu que fas justícia; Déu, Tu que ets gran i ho pots tot, ajuda’m, protegeix-me i treu-me de la presó. Dona’m sort perquè qualque dia surti d’aquí i pugui ajudar la meva família, la meva dona i la meva filla. Protegeix-les. Gràcies, Déu, perquè no m’he emmalaltit, gràcies per la salut, la meva vida depèn de Tu. Fes de mi el que vulguis.

Déu, gràcies perquè ens han amollat. I ara què? No sé on som, no sé on anar, em trob sol i abandonat. Tenc por. Ajuda’m.

Gràcies per trobar gent que m’ajuda; gràcies, Déu, per haver trobat un pare que m’estima i una nova família. Gràcies, Déu, de tot cor. Déu, som teu».