Aquests dies m’ha impressionat haver compartit unes hores de diàleg amb tres famílies que ho han deixat tot i s’han anat a missions. També han vingut a acomiadar-se dos matrimonis, amb quatre i tres fills respectivament. Tots manifesten la seva alegria de sortir i anar a anunciar l’Evangeli com a missioners laics. Déu segueix cridant i de forma sorprenent, suggerent, i fins i tot atractiva. En tots ells, un alegria immensa, un servei fins a l’extrem, i una valentia sense límit. No ho han tingut ni ho tenen fàcil, però han confiat plenament en una crida que ve del Senyor i que ha compromès a tota la família.

Com aquests testimonis recents, molts i molts altres. Són com la llavor colgada a terra que neix i no deixa de créixer. És un do de Déu descobrir com al llarg d’anys la nostra terra de Mallorca també ha sembrat bé. Entre preveres, laics, laiques, religiosos i religioses, són un centenar els missioners mallorquins escampats pel món, signe d’una Església en sortida que, -com diu el papa Francesc- s’encarna en els límits humans, surt de la pròpia comoditat i s’atreveix a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli.

En aquest Any de la Misericòrdia, això pren encara més força per fer de la missió un testimoni d’amor misericordiós. Els missioners, mostrant aquest rostre i estimant, avui més que mai s’estan jugant la vida perquè l’encàrrec de Jesús “aneu i feu deixebles” ajudi a persones i pobles a sortir de la precarietat en què es troben i arribin a tastar el goig de viure amb dignitat.

Celebrar la Jornada Mundial de les Missions és més que contribuir amb ajudes concretes, és tenir consciència d’Església, de comunitat de germans que preguen, s’estimen i s’ajuden, és valorar el treball dels missioners i veure en ells un estímul que ens fa retornar a la frescor de l’Evangeli. Des d’aquí, feim arribar als nostres missioners i missioneres tot el nostre afecte, sempre unit a l’agraïment al Senyor per la resposta generosa la seva crida.