On vol Jesús que se’l trobi?
Tant en l’àmbit personal com en el social, la manifestació de Déu en Jesús, la seva epifania, suscita un moviment imprevisible per a nosaltres perquè és iniciativa seva. La nostra resposta ha de ser transparent i la nostra recerca confiada. El poder sempre tem la competència, viu sovint de la sospita i de l’engany, cerca l’exclusió perquè l’altre fa nosa i és una amenaça, fins i tot és capaç de recórrer al xantatge des d’una falsa religiositat. D’altra banda, els qui cerquen Déu sincerament, com els reis d’Orient, intueixen que poden trobar-se amb un joc que no és net, i segueixen la seva recerca confiada; la capacitat d’admiració que tenen els condueix a interpretar els signes dels temps fins a trobar una llum diferent, definitiva, Déu mateix que els espera.
L’estrella, símbol de la lluminositat de la seva fe, pot projectar una nova llum sobre el món de la cultura i de la ciència per a fer-ne ofrena al Senyor, font de saviesa, àmbit de confiança. Amb tot, no n’hi ha prou amb afirmar que la salvació és per a tots els homes i de tot l’home. S’han de dir més coses. En aquest dia tan assenyalat per a definir l’obertura universal de l’Església, convé que ens preguntem, a la llum de l’Evangeli, on vol Jesús que se’l trobi. L’opció de Déu és clara perquè torna a entrar en escena el «pessebre». De nou, ens trobam davant d’aquesta icona inconfusible de la presència del Déu que es manifesta no només a tots, sinó que, sobretot, és epifania entre els pobres i per als pobres, entre els més senzills i necessitats de tots els estrats socials, també entre els qui, essent rics, s’han fet pobres perquè han descobert en Jesús la humil revelació de la veritat.
Hem de tenir present que Déu se serveix de moltes persones, camins i mitjans a través dels quals es fa topadís. Tots ens trobam en aquesta recerca, sense diferències ni exclusions de raça, ni de sexe, ni d’ideologia, ni de llengua, ni de país o nació, ni de cultura o religió. Jesucrist, llum del món, hi és per il·luminar-nos a tots i convertir-nos, també a nosaltres, en un reflex resplendent de la seva llum. Amb la seva resplendor s’inicia un diàleg que semblava impossible. Podem veure-hi clar, superar obstacles, trencar individualismes, obrir-nos a la universalitat, fer de la globalització un gest universal d’amor, de pau i de solidaritat. Ens ho acaba de dir el papa Francesc en la recent Jornada Mundial de la Pau: «La pau, camí d‘esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica».