Observant la primitiva Església, en la mesura que creix i es fa present en nous pobles i ciutats, obrint als no creients la porta de la fe, sentim la necessitat de demanar-nos com nosaltres avui estam disposats a viure les exigències de l’Evangeli i a contribuir en la seva propagació. Ho podem dir des de qualsevol instància educativa, família, col·legi o catequesi. Es tracta d’un manament que és nou i que té el seu secret en la manera com ens el proposa Jesús: «Us don un manament nou: que us estimeu els uns als altres», però hi afegeix allò que el farà ben original i concret quan hi afegeix «tal com jo us he estimat, estimau-vos també vosaltres» (Jn 13,34-35).  

Per això, l’amor, viscut com el de Jesús, serà el referent més important per a entendre la novetat de la seva proposta: quan diu «vull que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat», posarà l’accent en «tal com jo…», i serà el signe inequívoc a través del qual tothom coneixerà que som els seus deixebles, perquè la seva original forma d’estimar haurà impregnat a l’estil de Jesús tots els àmbits de la vida. Així, el manament nou de l’amor serà sempre el distintiu del seguidor de Jesús si ens identificam amb la seva forma d’estimar. 

A partir d’aquí se’ns convida a construir la civilització de l’amor, mitjançant la qual l’amor es fa present i penetra totes les relacions humans i socials. Un amor que és caritat social i caritat política, un amor situat a les antípodes de l’egoisme i l’individualisme. Tot això per a construir una societat més humana, més digna de la persona, on l’amor arribi a fer-se present en l’àmbit familiar, social, polític, econòmic i cultural. 

Tenc molt present l’interès dels grups de matrimonis de catequesi familiar, com els agrada quan dedicam temps a conèixer la persona de Jesús, tal com ens la presenta l’Evangeli. Aleshores, la tasca diària serà, per tant, conèixer què diu i què fa Jesús al detall i, sobretot, fer-ne pregària per tal d’arribar a estimar «tal com Ell ens estima». La seva forma peculiar d’estimar serà allò que ens identificarà i donarà sentit a tot el que pensam, deim i feim.