Aquesta és una pregunta obligada quan començam amb el temps d’Advent l’inici de l’Any litúrgic. Advent significa vinguda. Algú ve i espera ser acollit. Algú que ens ha estimat primer, que té la iniciativa de venir i el desig d’apropar-se a cadascú en persona, al poble, a les famílies, als qui s’han allunyat o els hem descartat, a la nostra comunitat reunida en el seu nom. La seva vinguda alberga un misteri que, en la mesura què hi entrem, coneixerem més. Per què ve? Ho podem entendre en la pregària i des del seu designi d’amor: «Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3,16).

Això és així. En la decisió d’apropar-se a nosaltres hi ha el seu amor i el resultat és la vida, la que Jesús ha dit que ens dóna a desdir (cf. Jn 10,10). Mentrestant, hi ha un temps d’espera, un temps d’estar desperts, d’atenció, d’escolta, de pregària, de treball. Un temps d’esperança i silenci. Amb la mateixa previsió pensem quins nous camins estam disposats a obrir a Jesús que ve. Nadal ens recorda i actualitza la contínua presència de Jesús que ve i ens demana que ens deixem acompanyar per ell, obrint-li el nostre cor.  

A la Carta pastoral Batiats, confirmats i enviats que us he escrit, hi ha moltes propostes de camins ja recorreguts i d’altres que estan per recórrer i, tal vegada, encara per estrenar. En aquest trajecte hi ha moltes ocasions per a trobar-nos amb Jesús que ens surt a l’encontre. No ho dubtem! Acollim-lo! Com? Ell va dir: «tot allò que fèieu a un d’aquests germans més petits, a mi m’ho fèieu»  (Mt 25,40).

Pensau en els camins que ens obren a l’espiritualitat cristiana i ens fan viure allò que és essencialment evangèlic; camins que faciliten el nostre encontre amb Jesús; camins que contenen projectes creatius i conversacions edificants; camins que fan possible el treball en equip i en comunió; camins que ens porten a una impostergable renovació eclesial, a la conversió; també els camins que ens ajuden a fer-nos creïbles i ens conviden a encarnar-nos més entre la gent, com Jesús; camins que són sensibles als clams dels pobres, dels malalts, dels infants, els joves, dels ancians i de tants que estan sols… Camins i més camins… Anem-los obrint… És l’Advent!