Hi ha preguntes difícils de respondre. Neixen espontàniament del cor i, enmig del desconcert, cerquen on trobar ressò. La qüestió és aquesta: Per què Déu permet el mal i les desgràcies? Davant d’aquest enigma, n’hi ha que es tornen implacables i fan de Déu el responsable de tot, i veuen en la desgracia un càstig. D’altres, en canvi, observant l’experiència de Jesús, veuen que assumeix la nostra humanitat en tot, tret del pecat, i miren de descobrir en Déu no la causa del problema, sinó la seva resposta, la font de la solució. Els qui reaccionen així donen un fecund testimoni de fe, un exemple incomparable de la confiança que han posat en Déu.

Davant la dificultat de reaccionar en cristià, aquest és el gest de conversió que ens demana Jesús en el nostre itinerari quaresmal; i ho fa amb la contundència d’aquestes paraules: «Si no us convertiu, tots acabareu igual». No és fàcil reaccionar bé quan els ànims estan alterats i se cerquen culpables costi el que costi. Un acte de violència, una catàstrofe natural o un accident sempre alteren la convivència humana i resulta per a molts quelcom incomprensible. Els qui s’acosten a Jesús exigint una resposta ni li ho posen fàcil, però ell mira d’ajudar tot fent-los veure que es possible un canvi d’actitud, és a dir, de voler i saber fer una lectura creient del que passa.

D’altra part, Jesús ens diu: «No judiqueu, i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà» (Lc 6,37). No ens correspon de fer el dictamen definitiu sobre la realitat, sobre les persones i sobre Déu. Sí que ens correspon de demanar-nos davant de qualsevol esdeveniment, sigui del signe que sigui, què vol dir-nos Déu a través d’ell. Aquesta és l’actitud del creient que Crist ens ensenya amb la finalitat de discernir, no una qüestió teòrica, sinó quina ha de ser la nostra actuació practica.

Aquesta forma d’actuar, fruit de la conversió a Ell, és el que realment interessa. Aleshores, ens adonam de la necessitat de la fe, de l’esperança i de la caritat, ja que, gracies a aquestes virtuts, adquirim una altra manera de mirar la realitat, per negativa que sigui, i d’enfrontar-nos-hi. Convertir-nos al Senyor ens condueix a contemplar-lo en la seva manera d’enfrontar-se al mal, de véncer-lo, i d’interpretar-lo.