3 de maig de 2026, Diada de Mallorca Missionera

Jesús va dir: «anau a predicar, feis deixebles, jo som amb vosaltres!»

L’encàrrec missioner és més urgent que mai, aquí i allà on sempre hem anomenat terra de missió. O la nostra terra, la nostra Mallorca, no ho és, avui, terra de missió? Amb el recent viatge del papa Lleó a Àfrica hem pogut comprovar la immensa labor que els missioners i missioneres han fet i estan fent -sobretot entre les capes més pobres de la població i arriscant-hi la vida- i ajudant aquests països a sortir de la pobresa i acollir l’Evangeli com el mitjà d’alliberació i camí per aconseguir una vida i un entorn favorable i solidari. Han predicat l’Evangeli ajudant a créixer amb dignitat i reconeixent els drets humans, allà on aquests són respectats i asseguren el goig d’una convivència pacífica.

Celebrant a la nostra diòcesi la Diada de Mallorca Missionera, enguany comptam amb la presència del bisbe de Gitega, Mons. Bonaventure Nahimana, i del missioner mallorquí Mn. Jaume Obrador, rector de la parròquia de Rabiro (Burundi), desplaçats a la nostra illa per agrair al Senyor i als qui hi han treballat, ara, quan fa 25 anys de presència missionera. Ho hem volgut celebrar aquí comptant amb la realitat que estam vivint. Avui són més els qui des de les «missions» es desplacen a les nostres terres, que no els qui des d’aquí se’n van a «terra de missió». Ens hem de demanar: per què aquest canvi? Ha canviat el concepte de missió i de missioner/a? Cap on ha d’anar dirigida la missió, la missió que Jesús va encomanar als seus deixebles i avui a nosaltres? És massa clar que el plantejament missioner no és només per a terres llunyanes, sinó que avui ens toca molt de prop. Ho solem dir amb freqüència fent cas de l’encàrrec de Jesús quan diu «Anau!», ja que ens està dient «no espereu que ells venguin!».

Vull fer elogi de la vocació i experiència missionera. Sempre he pensat que és un tresor amagat en el cor i que la seva repercussió és infinita. La decisió de sortir de la pròpia terra, de la casa dels pares, familiars i amics, de l’entorn humà i eclesial i assumir el risc des de la fe, com Abraham, posant tota la confiança en Déu, mereix l’elogi i l’agraïment de tota una Església que els ha encomanat la missió. Per això, veim important que en la Diada de Mallorca Missionera facem aquest reconeixement als qui un dia van dir aquest sí generós al Senyor i en aquests moments poden aportar la riquesa humana i espiritual d’aquest tresor a les nostres comunitats parroquials i als grups cristians que s’estan plantejant com ser missioners aquí, a la nostra terra, havent rebut de Jesús i mitjançant l’Església el mateix encàrrec d’anunciar l’Evangeli amb la paraula i el testimoni.

Avui no podem esperar només que la gent vengui, hem d’anar allà on són, com ho han fet sempre els missioners i missioneres, «sortint de la pròpia comoditat -com deia el papa Francesc– i atrevint-nos a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (cf. EG 20). Això vol dir avançar-nos a anar-hi nosaltres, a interpretar els signes de les seves inquietuds i recerques, compartir goigs i preocupacions i aportar-hi l’alegria de l’Evangeli, sempre amb humilitat i respecte, com a companys de camí, ajudant a conèixer un Jesús que probablement encara no coneixen i, per tant, no s’hi relacionen. És una crida que siguem missioners, però abans de tot, siguem sempre deixebles en una sola unitat de vida, posant-nos a l’escolta del Senyor, estant amb Ell, i sentint-nos enviats, confiant que cada dia ens acompanya.