Aquestes paraules de Jesús que apareixen a l’evangeli de sant Mateu (25, 34.36) assenyalen un dels aspectes claus del missatge cristià, com és la visita i l’atenció als malalts, junt amb l’acompanyament personal en la seva malaltia. El Pla diocesà de Pastoral ens convida a «descobrir la importància de l’acompanyament en la manca de salut i en la darrera etapa de la vida. Descobrir la vulnerabilitat humana com oportunitat única per a descobrir la fe i poder-la compartir i celebrar, posant en valor la dimensió espiritual i transcendent de la vida».

Seguint l’estil evangèlic i pastoral d’una Església en sortida que va a detectar on hi ha persones necessitades d’atenció personal per raó de malaltia o qualsevol impediment físic o soledat, la proposta és organitzar a cada comunitat parroquial un grup de pastoral de la salut, d’acompanyament dels malalts o de persones que estiguin totes soles, situació que té a veure amb les noves pobreses. La visita als malalts es pot definir com a continuació i realització de la missió que Crist ha encomanat a la seva Església, oferint als qui pateixen una paraula de consol i esperança. Per això la visita als malalts és el preludi de la celebració dels sagraments i un compromís per a un compliment més sincer i autèntic de la missió de l’Església amb els malalts.

Tot això ho deim en aquest diumenge que dedicam a la Jornada del Malalt, en la celebració dominical de l’Eucaristia a la nostra Seu i a tants altres indrets de la Diòcesi, on volem que cresqui de cada dia més l’atenció als malalts i a persones impedides o que pateixen soledat, tal com ens ho demana el papa Francesc en el seu missatge d’enguany, un missatge que fonamenta en l’esperança, dins el marc del Jubileu, on ens feim pelegrins de l’esperança que no defrauda (cf. Rm 5,5).

El papa Francesc ens convida a reflexionar sobre la presència de Déu que està a prop del qui sofreix i ho fa referint-se a la trobada, el do i el compartir. Jesús diu als seus deixebles: «Si entrau en una població i us acullen, menjau el que us ho ofereixin, curau els malalts que hi hagi i digau a la gent: El Regne de Déu és a prop de vosaltres» (Lc 10, 1-9). Els demana que ajudin als malalts a comprendre que també la malaltia, encara que sigui dolorosa i difícil d’entendre, és una oportunitat de trobada amb el Senyor, on sentim la proximitat i la compassió de Déu, que en Jesús ha compartit els nostres sofriments. La malaltia ens situa davant el do de descobrir que el Ressuscitat camina amb nosaltres, fent-se company de viatge, ajudant-nos a viure els límits del present i projectant-nos a aquest «més enllà» que, en apropar-se, ens retorna valentia i confiança. Tot això ens porta a la importància del compartir, ja que els llocs on es sofreix són llocs d’intercanvi i enriquiment mutu. Com que de vegades, a prop del llit del malalt s’aprèn a esperar; a prop del qui sofreix s’aprèn a creure; inclinant-nos davant el necessitat, es descobreix l’amor.

El papa Francesc, que viu en la seva pròpia persona la malaltia i pel qual pregam com per tots els altres malalts, ens diu que podem ser «àngels d’esperança» els uns per als altres: malalts, metges, infermers, familiars, amics, capellans, religiosos i religioses; i allà on estam: família, dispensaris, residències d’ancians, hospitals i clíniques. Persones i espais d’esperança que fan present avui i aquí el Regne de Déu.