La salutació de la pau de part de Crist ressuscitat és constant i dona un to pasqual a la nostra vida. El desig de «pau per a tots!» va ser també la primera salutació del papa Lleó XIV juntament amb una invitació reiterada a no tenir por, gens de por. Avui, de nou, acollim amb goig immens aquestes paraules de Jesús que presenten la pau com un do seu, tantes vegades immerescut: «Us deix la pau, us don la meva pau. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu!». Adonem-nos que, en primer lloc, significa una crida a esforçar-nos a acceptar-la com a do: «Us deixo la meva pau, us la don!». Es tracta, idò, de deixar-nos omplir d’aquest do que, en paraules de sant Pau, serà un dels dons de l’Esperit que hem d’agrair, a la vegada que ens dirà que la pau és d’un dels seus fruits que hem d’assaborir, juntament amb l’amor, el goig, la paciència, la benvolença, la bondat i la fidelitat (cf. Ga 5,22).

Novament Lleó XIV, en la recent trobada amb els participants en el Jubileu de les Esglésies Orientals, ha insistit en el tema de la pau dient que «la pau de Crist no és el silenci sepulcral després del conflicte, no és el resultat de l’opressió, sinó un do que mira les persones i reactiva la seva vida. Preguem per aquesta pau, que és reconciliació, perdó, valentia per a passar pàgina i tornar a començar». Ja d’entrada, aprofundim en la nostra actitud d’acollida de l’Esperit en la nostra vida i en la missió que el Senyor ens ha confiat. Des de l’inici de la predicació de l’Evangeli, l’Església s’ha entregat a aquesta missió rebuda. «Amb la seva doctrina social, l’Església es fa càrrec del deure d’anunci que el Senyor li ha confiat». Per això, «atesta a l’home, en nom de Crist, la seva dignitat i la seva vocació a la comunió de les persones; els ensenya les exigències de la justícia i de la pau, d’acord amb la saviesa divina» (CDSE 63). Aquestes exigències de justícia i de pau són la correspondència al do rebut.

La pau que regala Jesús abasta totes les dimensions de la vida humana i de la societat. Per això, tot el que pertoca a la comunitat humana no és aliè a l’evangelització. Es refereix a situacions i problemes relacionats amb la justícia, l’alliberament, el desenvolupament, les relacions entre els pobles i la pau. Per això, sant Pau VI afirma que l’evangelització «no seria completa si no tingués en compte la mútua connexió que es presenta constantment entre l’Evangeli i la vida concreta, personal i social de l’home» (EN 29). El nostre compromís haurà de començar per la pau personal i la pau viscuda dins la comunitat cristiana, per tal de ser llevat que fermenti tota la societat.

Ens unim a la voluntat del papa Lleó quan ens diu que «perquè aquesta pau es difongui, jo utilitzaré tots els meus esforços». Es posa a disposició -diu- «perquè els enemics es trobin i es mirin als ulls, perquè als pobles se’ls retorni l’esperança i es restituesqui la dignitat que es mereixen, la dignitat de la pau. Els pobles volen la pau i jo, amb el cor a la mà, dic als responsables dels pobles: trobem-nos, dialoguem, negociem! La guerra no és mai inevitable, les armes poden i han de callar, perquè no resolen els problemes, sinó que els augmenten […] L’Església no es cansarà de repetir-ho: que callin les armes! […] Als cristians hem de donar-los la possibilitat, no sols amb les paraules, de mantenir-se a les seves terres amb tots els drets necessaris per a una existència segura. Els prego que es comprometin a això!». És el que ens demana. Al mateix temps, agraeix als qui s’hi esforcen teixint la pau mitjançant el silenci, la pregària i l’entrega.