La nostra assemblea cristiana, seguint l’exemple de la que va reunir els primers deixebles a Jerusalem el dia de Pentecostès, es posa de nou a disposició de l’acció de l’Esperit Sant en ella mateixa. Necessitam el seu alè, els seus dons, la seva força. Desitjam confiar en Déu i dir-li: «Abbà!» (Pare!). Volem seguir escoltant les paraules de Jesús i que sigui l’Esperit Sant «el qui ens faci recordar tot el que ell ens ha dit i ens ho faci entendre».

Ens trobam davant de tot un programa de vida que mereix que estiguem sempre disponibles a l’acció de l’Esperit Sant, el qual, amb el seu alè de vida, present i actuant en el nostre interior i en l’Església, inspira la nostra actuació en el món. El papa Lleó XIV ha dit que «un dels desafiaments més importants és promoure una comunicació capaç de treure’ns de la “torre de Babel” en la qual sovint ens trobam, de la confusió de llenguatges sense amor, moltes vegades ideològics i partidistes. […] La comunicació, de fet, no és sols transmissió d’informació, sinó creació d’una cultura, d’entorns humans i digitals que es convertesquin en espais de diàleg i confrontació […] Pens en particular, en la intel·ligència artificial amb el seu immens potencial que requereix responsabilitat i discerniment per orientar les eines al bé comú perquè puguin produir beneficis per a la humanitat. Aquesta responsabilitat concerneix a tots, en proporció amb l’edat i els rols socials» (als mitjans de comunicació reunits a Roma en ocasió del conclave, 12-V-2025). En el Pla diocesà de Pastoral hem manifestat en comunió voler fer-ho realitat.

Així com els primers cristians, reunits en el cenacle, van experimentar una profunda transformació en les seves vides per la irrupció de l’Esperit Sant i inaugurar un nou estil de comunicació, radicalment oposat a Babel, igualment nosaltres podrem experimentar el mateix si estam units. És la comunió en l’amor, és el llenguatge de la senzillesa evangèlica. Per això, una comunitat unida rep els dons de l’Esperit que la fan capaç de contemplar la vida, les persones i tota realitat des de Déu i el seu amor misericordiós.

Fixem-nos en el regal que signifiquen els set dons de l’Esperit. El do de saviesa, que ens dona el gust per les coses de Déu. El do d’enteniment, que ens capacita per entendre quina esperança tenim. El do de ciència, que ens fa aprofundir en el misteri de Crist i viure l’Evangeli. El do de consell, que fa que escoltem Déu abans de parlar d’Ell i amb Ell. El do de fortalesa, que ens fa forts en les dificultats i persecucions. El do de pietat, que ens comunica el sentiment profund de sentir-nos fills i filles de Déu. El do del temor de Déu, que fa que el reverenciem com una expressió de l’amor. Aquests dons de l’Esperit Sant són una manifestació de l’acció de Déu en nosaltres, en l’Església i en el món que ens ha arribat per la resurrecció de Crist. He de poder dir, com sant Pau, «ja no som jo qui visc, és Crist qui viu en mi» (Ga 2, 20).

Estam, idò, davant l’alternativa de viure segons l’Esperit o sense Ell. Com diu el patriarca Ignasi IV Hazim, «sense l’Esperit, Déu és llunyà; l’Església, una simple organització; l’Evangeli, lletra morta; el culte, una evocació; l’autoritat, un domini; la missió, una propaganda. Però amb l’Esperit, tot l’univers es deixondeix i gemega amb el dolor del Regne; Jesucrist ressuscitat es fa present; l’Evangeli és font i força de vida; l’Església significa comunió trinitària, la litúrgia, memòria i anticipació de futur; l’autoritat, un servei alliberador; la missió, una Pentecosta; l’actuació cristiana, de cada vegada més divina».