La festa dels apòstols Pere i Pau ens remet a la fe, a la seva fe indestructible en el Senyor. Amb sant Pere, volem dir a Jesús amb fermesa: «Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu» (Mt 16,16). I amb sant Pau, volem proclamar la nostra plena identificació amb Ell: «Estic clavat a la creu juntament amb Crist. La vida que ara visc ja no és la meva; és Crist que viu en mi» (Ga 2,19-20).

Era en aquesta festa dels sants apòstols que sant Pau VI feia professió solemne de fe amb les paraules del Credo del Poble de Déu, i deia: «Volem enfortir el nostre propòsit de dur la fe mateixa a la vida en aquest temps en que l’Església ha de peregrinar en aquest món. Com en altre temps, a Cesarea de Felip, Simó Pere, fora de les opinions dels homes, va confessar veritablement, en nom dels dotze apòstols, el Crist, el Fill de Déu viu, així avui el seu humil successor i pastor de l’Església universal, en nom de tot el Poble de Déu, aixeca la seva veu per a donar un testimoni fermíssim de  la Veritat divina, que ha estat confiada a l’Església perquè l’anunciï a tot el món».

El dia del nostre baptisme vam entrar per la porta del camí de la fe. Un itinerari que dura tota la vida i que som cridats a fer amb la convicció que el Senyor ens acompanya i guia els nostres passos. Si ens fixam en els apòstols Pere i Pau, podem experimentar l’ànim que ens infon la fermesa de la seva fe en el Senyor. Per Ell han entregat la seva vida fins al martiri. Pere i Pau, la seva persona, el seu missatge i el seu testimoni de vida ens situen en el cor de l’Església, decidida a fer present en el món la Bona Nova de l’Evangeli, tal com ens ho han recordat els papes Francesc i Lleó.

L’experiència que viuen Pere i Pau per a fer conèixer Jesucrist, això no obstant, no els resulta sempre fàcil. Passen per la persecució, la presó, la marginació, el rebuig social. Sobre aquesta força testimonial dels Apòstols, l’Església hi troba el fonament que donarà solidesa a la missió que el Senyor li ha encarregat; i sobre la sang vessada en el martiri, hi trobarà consistència tot l’amor de caritat que al llarg dels segles serà la credencial de la seva credibilitat. La resposta definitiva, la donarà Pere com a Cap de l’Església quan Jesús li confia la missió de pasturar el ramat i li diu per tres vegades: «Pere, m’estimes?» i Pere li respon amb la seva forma d’estimar, encara immadura: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estim» (cf. Jn 21,15-19).

Fent referència a l’inici del meu ministeri episcopal entre vosaltres, us vull tornar a dir que «el pastor, com en el cas de l’apòstol Pere, és el qui escolta la pregunta i ha de ser humilment fidel en la resposta. Tanmateix, també avui permeteu-me que us digui que em veig amb l’obligació d’haver de respondre junt amb tot el ramat, comptant amb vosaltres, no vull ni puc respondre sol, ja que la pregunta, l’hem escoltada junts i va dirigida a tots. No tindria sentit una resposta limitada al pastor i que el ramat no s’hi sentís implicat. Per això, per respondre us necessit a tots vosaltres i m’atrevesc a dir-vos que hem de respondre junts, a cor, a l’uníson, perquè serà junts que haurem de fer el mateix camí en aquesta Església de Mallorca que el Senyor estima i per això ens la confia, cadascú amb la seva responsabilitat acceptada i madurada des del compromís baptismal i des de la varietat vocacional dels carismes» (La Seu, 25-XI-2017).