Cada any, el primer diumenge de juliol, el dedicam a reflexionar sobre el trànsit, justament quan per a molts particulars i famílies comencen els desplaçaments per terra, mar i aire, coincidint amb uns dies de vacances i descans. Quan emprenem un viatge, molts tenim el costum de demanar la protecció del Senyor perquè ens acompanyi al llarg de tot el trajecte. És una espècie de pelegrinatge que volem que quedi imperat per l’esperança, ja que el desig és arribar amb salut al lloc cap on ens dirigim. A la sortida, per tant, és un bon costum començar amb una pregària senzilla demanant al Senyor que sigui amb nosaltres tot el viatge.

A la Paraula de Déu d’aquest diumenge de juliol, hi trobam indicacions que poden reforçar en nosaltres la confiança de poder fer un camí sense dificultats, gaudint d’allò que veim i trobam, persones i natura, muntanyes i valls, prats i platges, carreteres i pobles, urbanitzacions i ciutats, qualsevol lloc on la gent acudeix per a reposar el cos i omplir l’esperit amb nova energia interior que ens capaciti per a contribuir a una nova relació humana que faci de la convivència un espai de serenor i de pau. Del profeta Isaïes llegim: “La mà del Senyor es farà conèixer als seus servents”. I, referint-se a la ciutat, ens convida a fer festa, tots els qui l’estimau, i a estar contents. Més encara, el Senyor diu: “Jo decantaré cap a ella, com un riu, la pau i el benestar, la riquesa de les nacions, com un torrent desbordant”. Que més podem demanar, quan tenim totes les possibilitats de construir un món en pau i evitant violència i conflictes?

La Jornada sobre el trànsit, també coincidint amb la festa de sant Cristòfol, ens dona l’oportunitat, a més de posar en mans de Déu el nostre caminar, la nostra conducció i la participació en aquest èxode que suposa l’estiu, de crear un ambient favorable a fer de la relació humana un espai d’humanització, de fraternitat, de comunicació i bona entesa. Això, tant si som de passeig com si feim quilòmetres per carretera. És una magnífica ocasió per a demostrar que som persones de bon tracte, que respectam les recomanacions que se’ns fan, sobretot la velocitat, i lliures de tota intoxicació, que posaria en perill la vida dels altres i la pròpia. Pensem que el primer dels drets humans és el de la vida.

Posar la mà al volant és una gran responsabilitat i un exercici de caritat i respecte. Hi ha qui fàcilment canvia de conducta a pitjor, enverinant amb paraules i gestos una comunicació que hauria de ser amable i constructiva. Enmig d’una carretera també s’han de fer les coses bé. Com seguidors de Jesús, hem de saber que, igual que als seus deixebles, també a nosaltres ens envia a transmetre i desitjar la pau i fer de bons samaritans. Si es beneeixen els vehicles o els establiments, és perquè la benedicció recaigui sobre les persones que els utilitzen i en fa un mitjà de servei.

Els bisbes, en el comunicat per aquesta ocasió, aconsellam paciència evitant voler guanyar temps amb més velocitat o saltant-se les normes de trànsit. També aconsellam prudència i respecte. Ara és el temps per a prendre consciència d’allò que he de fer i d’allò que  no he de fer per a ser un bon conductor, per tal d’evitar qualsevol accident. Per això, va bé acudir a la pregària demanant la pau del cor, que sempre ens asserena i ens posa en bona actitud de respecte, que sempre és un signe d’estimació.