El missatge de Jesús purifica, renova la terra i provoca, per l’acció de l’Esperit, un canvi profund del cor, un baptisme de conversió molt més complet que el de Joan al desert. Ell mateix ho diu, i, com a profeta, deixa d’anunciar-se a si mateix per anunciar la novetat de Jesús: «Jo us batiï amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no som digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batiarà amb l’Esperit Sant i amb foc» (Lc 3,16). Per què insisteix tant Jesús en el foc i en el baptisme? Ens hem de fixar en tota la seva persona, en el conjunt de la seva vida i del seu missatge. Igualment, en la nostra persona, en la vocació i la missió que avui hem de dur a terme com a cristians en els nostres ambients.

A Jesús, li espera un destí complicat, resultat de la reacció violenta de la societat del seu temps. Els profetes havien passat per la mateixa experiència. Jesús precisament parla d’aquest baptisme: ser submergit en l’aigua vol dir passar per un canvi total en l’orientació de la vida, tot assumint el nou sentit que Déu ens proposa, i que no sempre coincideix amb el que nosaltres proposam i volem. Tot amb tot, coneixem la càrrega humana de l’objecció de Jesús i els seus sentiments més íntims: «Abba, Pare, tot us és possible; aparteu de mi aquesta copa. Però que no es faci el jo vull, sinó el que vós voleu» (Mc 14,36). Tot amb tot, no cau en el desànim i resisteix!

Quan Jesús diu: «he vingut a calar foc a la terra» parla directament de l’Esperit Sant, sota la comparació de foc que il·lumina i purifica l’interior de l’home, el foc que transforma, il·lumina i posa en moviment el món que hi ha al seu voltant. Jesús compara la seva persona i la seva missió a un foc que aclareix i ens situa en la «veritat», és a dir, davant seu mateix, que s’ha definit com a tal. Situats davant seu, el seu Esperit, a nosaltres, que formam el Poble de Déu, també ens agradaria que l’ardor de l’evangelització contagiàs totes les realitats humanes i Déu fos el centre de la nostra existència personal i de les estructures de la nostra societat.

Com Jesús i els seus deixebles en el seu camí de fidelitat a la missió confiada, l’Església avui es troba amb fortes resistències, i és vista com a senyera combatuda perquè no s’adapta ni a les rebaixes que li exigeixen, ni es deixa tòrcer enfront de les injustícies, ni davant qualsevol intent en contra de la dignitat humana. La pau que l’Església proposa i lluita per implantar exigeix la justícia i situar-se al costat dels indefensos. Jesús vol «cremar» el mal que existeix i salvar la persona que encara n’és esclava. Pel que ens diu la carta als hebreus: «alliberem-nos de tot impediment i del pecat, que amb tanta facilitat ens lliga i, sense cansar-nos-en, llancem-nos a córrer en la prova que ens ha estat proposada» (He 12,1). Tenim motius més que suficients per no cansar-nos ni perdre l’ànim.

Seguint Jesús, podem fer que sigui Ell el nostre aliment en el camí, promoure aquella pau que no cerca privilegis ni dissimula injustícies. És per això que és capaç de donar fins i tot la vida per amor, com Jesús. El baptisme ens ha submergit en una dinàmica de transparència personal i de transformació social que ningú no pot aturar. És aquesta força que ve de l’Esperit de Crist ressuscitat la que ens fa contagiar el «foc» de l’amor de Déu a tot el que ens envolta, les persones i la societat en la qual vivim.