El papa Francesc havia dit que «a la barca de l’Església estam segurs a pesar de les nostres misèries i debilitats. Garantia contra el naufragi és la fe en Crist i en les seves paraules…». És Crist i la seva paraula el qui ens ha acompanyat al llarg d’aquests darrers anys quan ens hem dedicat amb tota l’Església a treballar el Sínode de la sinodalitat, i a la nostra diòcesi de Mallorca a preparar un Pla de Pastoral que orientés el present i tingués projecció de futur. Hem de dir amb goig i agraïment que hi ha línia marcada i que l’hem traçada entre tots, escoltant-nos sinodalment els uns als altres. El resultat han estat les aportacions dels més de cent grups que han viscut el Sínode sobretot en la fase diocesana i l’anàlisi i les propostes que han ajudat a assenyalar els set grans objectius amb les seves respectives accions a dur a terme a partir d’enguany.

Tot això ho havíem treballat davall la inspiració i l’acompanyament del papa Francesc, però era ara, a principis de maig, que un nou Papa, Lleó XIV, agafava el timó de la barca de Pere i ens deia que «hem de cercar junts com ser una Església missionera, una Església que construeix ponts, diàleg, sempre oberta a acollir tots els qui necessiten la nostra caritat, la nostra presència, el diàleg i l’amor». Paraules que pronunciava desitjant a tota la humanitat la pau de Jesucrist, una pau que, enmig de la situació de conflicte internacional que patim, arribi al cor, uneixi les famílies i totes les persones, tots els pobles, tota la terra. Una pau que, per aconseguir-la, sigui desarmada i desarmant. D’aleshores ençà, som testimonis de la seva valenta actitud.

És en aquest marc, ben en el cor de la situació que vivim, que hem de centrar el nostre treball seguint sobretot els set grans objectius del Pla de Pastoral i les seves corresponents accions, com també els responsables que ho han de dur a terme i els terminis en què ho han de realitzar. El fonament i punt de partida de tot és l’encontre amb Jesús i el seu anunci, font d’espiritualitat i de tota acció pastoral. Segueix la comunió fraterna, viscuda especialment en la unitat de parròquia, família i escola. En tercer lloc, interessa que treballem a fons el tema vocacional, especialment en vista als joves i fixant-nos en la varietat de vocacions, conseqüència de l’única vocació a la vida cristiana. Anar construint una Església samaritana que atengui els pobres, especialment en la problemàtica migratòria i crisi d’habitatge. Ocupa un lloc important per a portar-ho a terme la comunicació social interna i externa que serveixi una bona informació i ajudi a fer un bon ús de les xarxes socials. Serà bo centrar-ho tot a afavorir una cultura de l’encontre i fer un servei transparent des del patrimoni i l’economia. Finalment, un objectiu ben actual i necessari: l’atenció als malalts i necessitats de salut, les exèquies, els funerals i l’acompanyament del dol. Aquesta és la proposta de treball pastoral, sense deixar altres aspectes que cada dia se’ns presenten. Ja que navegam junts dins el mateix vaixell, estam tots implicats per ser-ne corresponsables. És el que l’Esperit demana a la nostra Església de Mallorca en l’hora actual.

Avui, com ja ho faig a la Carta Pastoral, donam aquest to programàtic perquè ens posem a la feina, que n’hi ha i molta. Que no es posi ningú a navegar tot sol ni pensi que així ho ha de fer la seva parròquia, comunitat, col·legi, moviment, associació, confraria o grup… Hi ha un misteri de comunió que ens uneix i ens compromet davant Déu, i això ens implica a tots. Visquem el goig perenne de l’estil sinodal, que és caminar junts, navegar junts amb esperança enmig de la mar gran de la nostra societat.