Aquest text tan fort del profeta Amós pren tota l’actualitat quan contemplam l’esforç per a defensar la dignitat de cada persona i de molts pobles, precisament en un moment en el qual la humanitat plora per mor dels diferents conflictes que l’assetgen. També sant Lluc, en el capítol 16 del seu Evangeli, posa en evidència l’atropell de la corrupció administrativa envers els més vulnerables, relegats a viure amb manco recursos. Abraonar-se sobre els pobres, fer-los fora del país o impedir-los el seu normal desenvolupament per construir una societat a la qual tots hi tenen dret, és la trista experiència diària contemplada en viu en molts dels escenaris del món retransmesos en directe. Entre d’altres, torna a aparèixer el mot «guerra» substituint el mot «defensa», tot un signe d’aparents nous valors (o contravalors) que es van imposant, manifestació d’una evident crisi moral que s’està gestant. Torna la raó de la força i no la força de la raó.

Passa sovint. Fins i tot les notícies se’n fan ressò. El preu dels productes de consum canvia, els salaris baixen o es congelen i tot puja de manera escandalosa quan la decisió passa per intermediaris, subjectes a constant especulació en un mercat de lliure circulació. Estam davant d’una realitat que viu una acceleració com mai no havia succeït, i justament ara són els pobres i els joves sense recursos els qui més ho pateixen. La pobresa s’estén mentre la riquesa l’acumulen uns pocs, la qual cosa fa que desapareguin les classes mitjanes, veient-se també posada en qüestió la seva honradesa i les seves expectatives de vida.  Tornem al profeta Amós i apliquem-nos-ho. Enfront de la corrupció del seu temps, fixem-nos en la denúncia que fa quan veu el que diuen els especuladors: «Vendrem el gra amb mesures petites, pesarem la moneda amb pesos més grans, farem trampa amb les balances, vendrem el rebuig barrejat amb el gra, per tenir un esclau, comprarem amb diners gent necessitada, amb un parell de sandàlies comprarem un pobre» (Amós, 8,5-6)

Avui hi ha noves formes d’expressió i de càlcul molt més sofisticades, on es barreja tot, doblers, droga, afany de poder i de possessió desmesurada, i tantes altres males herbes, i més si hi feim intervenir la intel·ligència artificial, no precisament perquè ens ajudi a ser més intel·ligents per fer el bé, sinó per a escampar més el mal. En moments de crisi, tot això encara és més penós quan els qui disposen de més recursos arriben a dir que les diferències formen part de l’escenari normal de la societat. Trobau que hi podem estar d’acord?

Als cristians, i a tota persona de bona voluntat que deixa que la Paraula de Déu li toqui el cor, ens toca fer-ne cas i reconstruir, començar de nou si importa. He llegit al comentari de la Missa de cada dia que, «d’una banda Jesús ens alerta sobre la riquesa d’aquest món, que considera “riquesa enganyosa”, ja que produeix una falsa sensació de felicitat i seguretat, i pot esdevenir un ídol que demani un servei i una dedicació que només correspon a Déu. Però ja que no podem prescindir-ne, Jesús ens ensenya a gestionar-la bé, amb fidelitat, fent-la rendir perquè doni el fruit que el Pare espera». L’atenció als pobres feta amb amor, i mai la utilització d’ells en benefici propi, haurà de ser la mesura que assenyali el nord de la nostra actuació solidària. Es tracta d’una constant conversió a Déu, seguint els indicadors de Jesús, tot evitant la temptació de fer del diner, i de tots els seus succedanis, l’ídol al qual hem de sacrificar-ho tot, fins i tot la vida.