Aquest enunciat, que és per al proper dimecres, anomenat de Cendra pel temps especial que inicia, em fa pensar que potser estiguem de nou davant d’una Quaresma semblant a la de l’any passat, amb normes cautelars per la pandèmia del COVID-19 i amb les necessàries restriccions que van en augment o minven segons l’estadística dels contagis. Podem dir, tanmateix, que ja fa temps que estam vivint una llarga Quaresma amb unes privacions que sí o sí hem d’assumir. L’important serà veure quin benefici personal i col·lectiu ens aporta aquesta situació adversa que hauríem de convertir en una ocasió de bé. Aquest proper dimecres de Cendra deim a la pregària que els qui hem de lluitar contra l’esperit del mal ens sentim enfortits amb l’auxili de la sobrietat.

Si durant el temps de Quaresma, tal com ens ho demana l’Església, valoram sobretot la pregària, ara se’ns hi afegeix un aspecte, tan significatiu en aquest temps de pandèmia, que és el dejuni, tant si ens ve forçat per la situació com si és assumit lliurement. Pens en la resposta de Jesús als seus deixebles quan, tornant ells de la missió, es queixen perquè no han pogut vèncer el mal com volien. Jesús els diu que hi ha certs «dimonis» que només es poden vèncer amb la pregària i el dejuni. Hem de pensar en aquests dos elements a l’hora d’enfrontar-nos amb les situacions de mal que ens tenen encerclats, i vèncer.

Pregària i dejuni, un binomi a integrar en el nostre caminar cristià, del qual formen part essencial. Dejuni que vol dir austeritat, renúncia, confinament, retallada, abstenir-se, privar-se, deixar de competir i abandonar l’acaparament. Per això, serà un pas important de conversió decidir-nos a cooperar i a compartir, pensant més en el bé de tots.  Sabem que el dejuni considerat en si mateix no és agradable, però li donam el valor de mitjà per aconseguir un fi superior. És així que podem entendre els valors de compartir i de cooperar com a signes de l’altre gran gest quaresmal que és l’almoina. Temps difícil per parlar-ne i exigir-nos-ho quan patim una crisi econòmica en creixement, encara que, al mateix temps, veim que rebroten entre nosaltres i amb força molts signes d’amor solidari.

És, idò, a la nostra mà respondre, tant si ens atracam a la pobresa més propera, com si eixamplam el cor a projectes més globals com els que aquesta setmana ens presenta Mans Unides. Deixem que allò que gastaríem pensant egoísticament en cadascú, ho sapiguem compartir amb generosa caritat amb qui més necessitat en té. El papa Francesc ens diu que la Quaresma és un temps per a renovar la fe, l’esperança i la caritat.