Jornada Mundial del Migrant i Refugiat

Acollir, protegir, promoure, integrar

Hi ha un moment clau a l’Evangeli en un dels diàlegs dels apòstols amb Jesús quan ells li diuen: «Senyor, augmenta’ns la fe!». Jesús els va contestar: «Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria» (Lc 17,5-6). Per la necessitat que en tenim, ens toca fer la mateixa petició a Jesús, ja que és la manca de fe o una fe molt feble la que fa que els nostres compromisos no arribin a bon port. La fe es demostra amb els fets, amb les obres, com diu l’apòstol sant Jaume: «si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta» (Jm 2,17). I aquests fets són, sobretot, de disponibilitat i de servei als germans.

Una vegada més, avui tenim l’oportunitat de posar la nostra atenció en un dels fets que més identifiquen el moment actual i pel qual la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat ens demana més atenció i sensibilitat. El papa Francesc havia presentat quatre verbs que defineixen aquesta acció tan necessària per al nostre temps i que mostren com hem d’actuar moguts per la nostra fe i caritat: acollir, protegir, promoure i integrar. És el resultat d’una lectura creient que hem de fer d’aquest signe dels temps. A més, tenim el mandat evangèlic de Jesús, sempre actual i que ens qüestiona: «Era foraster, i em vau acollir» (Mt 25,35), paraules clares que no necessiten interpretació. Es tracta de promoure una profunda conversió personal, pastoral, social i política, si és que realment la paraula de Jesús ens toca el cor i li donam la resposta que espera acollint els migrants i refugiats.

Hem de partir del que som. Tenir molt present el do que hem rebut, perquè «Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny. Per tant, no t’avergonyeixis de donar testimoni de nostre Senyor» (2Tm 1,7-8a). Convé que ens demanem: som conscients d’aquest do que hem rebut? També l’apòstol Pere anima els creients a donar testimoni de la seva fe de forma convençuda i valenta: «I si ara rebeu insults perquè porteu el nom de Crist, feliços vosaltres! L’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. Que ningú de vosaltres no hagi de sofrir […] pel fet de ser cristià, que no se n’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu per portar aquest nom» (1Pe 4,14-16).

Es tracta d’una nova mentalitat cristiana que troba la seva força en la passió de Crist i en el sentit del sofriment. Seguint l’exemple de Jesucrist, que experimenta el dolor que provoca el rebuig per part de la gent, el cristià respon fent el bé, donant-se per amor als altres. Aquesta és la resposta generosa de la fe, cridada sempre a créixer, com ens diu l’Evangeli. Certament, vivim temps difícils, però això no és obstacle per a donar testimoni, més aviat és un estímul i una provocació. Jesús, al final de les benaventurances, ens hi anima quan ens diu: «Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota casta de calúmnies! Alegrau-vos i celebrau-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel» (Mt 5,11-12). Aquí tenim la identificació amb Crist, la plena comunió amb Ell, la que ens obre les portes d’un destí definitiu en Déu, fonament de la nostra alegria, esperança i amor, en veure’l realitzat un dia. Una identificació que passa per la fe, i és que «el just viurà perquè ha cregut» (Ha 2,4).