Vet aquí quatre pedres angulars per a respondre al drama dels migrants i refugiats, que segueix sempre viu i actual. Els responsables dels Estats no se’n surten i la necessitat d’acollida supera en molt la voluntat de fer-la efectiva. Des del primer moment, el papa Francesc ha mostrat la seva sensibilitat per a posar-hi solució. En el recent missatge en ocasió de la Jornada Mundial de la Pau diu que no és suficient sentir en el nostre cor els sofriment dels demés i que s’haurà de treballar molt abans que els nostres germans i germanes puguin començar a viure en pau. Acollir l’altre exigeix un compromís concret, una cadena d’ajuda i de generositat, una atenció vigilant i comprensiva, la gestió responsable de noves i complexes situacions que s’afegeixen als nombrosos problemes ja existents.

La pregunta sempre hi és i roman oberta: per què hi ha tants refugiats i migrants? El nombre creixent de desplaçats obeeix a guerres, conflictes, genocidis, a la tràgica situació de desesperació dels qui fugen de la misèria empitjorada per la degradació ambiental, a la falta de seguretat ciutadana i d’oportunitats per a refer la vida desfeta per la violència, a la discriminació racial i la xenofòbia. El papa demana que les migracions globals no siguin considerades com una amenaça, sinó, des d’una mirada plena de confiança, veure-les com una oportunitat per a construir un futur de pau.

S’ha d’actuar! Francesc proposa l’estratègia que conjugui «quatre pedres angulars per a l’acció». La primera, «acollir», tracta d’equilibrar la preocupació per la seguretat amb la protecció dels drets humans fonamentals. La segona, «protegir», contempla el deure de reconèixer i garantir la dignitat inviolable dels qui fugen d’un perill real d’explotació. La tercera, «promoure», s’orienta a recolzar el desenvolupament humà integral dels migrants i refugiats sobretot en relació a l’educació. I, la quarta, «integrar», per tal que migrants i refugiats participin plenament en la vida de la societat que els acull.