La primera paraula, estimats amics i amigues de la presó, és d’agraïment. Sou 350 presos els qui heu respost amb generositat a la invitació que se us va fer de participar amb altres col·lectius i la resta de l’Església de Mallorca en aquest esdeveniment universal de comunió que és el Sínode, per tal d’escoltar-nos mútuament, cadascú des de la situació que viu i poder compartir la fe en Jesucrist i la visió que tenim de l’Església amb el lloc que ocupam dins la nostra societat mallorquina. L’aportació que heu fet és concreta, sincera i ens ajuda molt a conèixer-nos, valorar-nos, apreciar-nos, donar espai al diàleg i, en aquest cas, a tractar de «caminar junts» per anar edificant una societat millor, més fraternal i solidària, essent uns cristians que caminam junts amb moltes persones de bona voluntat per a contribuir al bé de tots.

Som conscients que la situació que viviu a la presó no és fàcil, però volem estar al vostre costat. Sabeu bé de la dedicació que us ofereixen els voluntaris de la pastoral penitenciària, que tant heu valorat amb les vostres aportacions i comentaris, sempre descobrint com a molt necessària aquesta presència de l’Església dins la presó. Valoram el treball que fan els directius, funcionaris i personal tècnic que estan al vostre costat per ajudar-vos, i sobretot els voluntaris i voluntàries que us acompanyen dedicant-vos temps, col·laboració que heu qualificat d’excel·lent. Volem ajudar-vos perquè la presó sigui un espai de recuperació de la dignitat humana, un lloc de rehabilitació en tots els sentits. Aquest és l’objectiu de la presència de l’Església entre vosaltres, ja que molts manifestau la vostra fe en Jesús i el veis com a referent i model de vida, com un amic que perdona i us estima.

A l’Evangeli, veim que Jesús va deixar ben clar quines eren les seves preferències pels més fràgils quan s’identifica amb els presos i diu: «era a la presó i vinguéreu a veure’m» (Mt 25,36) o mostra l’actitud contrària de «no em vau visitar» (25,43). Ens ha impressionat molt entre moltes vivències vostres quan algú ha comentat amb emoció que «també Jesús us esperava a la presó després d’anys d’haver-lo perdut». Els errors provoquen sofriment i hi ha moltes ferides que s’han de curar. Per això, amb voluntat decidida i venciment personal, s’ha d’anar pal·liant aquest sofriment i s’han de cicatritzar les ferides. Tots els qui us acompanyen dins la presó i, de part de l’Església la Pastoral Penitenciària, ho feim amb el cor ple d’esperança i confiant que aquest procés arribarà a bon terme. Especialment en aquests dies de la seva festa, ho posam en mans de la nostra patrona, la Mare de Déu de la Mercè, acollint-nos a la seva intercessió.

En nom de la Pastoral Penitenciària i propi, rebeu una abraçada fraternal,

+ Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca