Quan patim un ambient de crispació en les relacions humanes i institucionals, quan ens està afectant una guerra amb repercussió mundial com succeeix a Ucraïna i altres països assotats per múltiples violències, signe evident que no es respecten els Drets Humans, quan entre nosaltres s’accentua la violència domèstica i de gènere, i augmenten diàriament els suïcidis entre la població més jove, és lògic que ens demanem si en aquestes circumstàncies actuals l’alegria és possible. Hi ha comportaments personals i socials que, certament, no ens ho posen fàcil. Com pot néixer l’alegria en el cor humà i de la societat, i quina transformació és necessària per a viure-la i mantenir-la?

Els cristians tenim resposta que podem convertir en proposta. La Paraula de Déu ens la dona i sempre ens obre un horitzó sorprenent, com quan -també en temps convulsos- Isaïes diu que «la terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix, la seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig» (Is 35,1-2); o com quan sant Pau diu: «viviu sempre contents en el Senyor! Ho repetesc: viviu contents! (Fl 4,4); o com quan Jesús, després de conversar amb els seus seguidors, els diu: «Us he dit tot això perquè la meva alegria sigui també la vostra, i la vostra alegria sigui completa» (Jn 15,11) i amb la convicció d’arribar a dir-los: «La vostra alegria ningú no us la prendrà» (Jn 16,22). Estam davant la proposta d’una alegria certament especial, original, que ens ve com un regal anticipat i amb una raó de fe: El Senyor és a prop!

Així i tot, l’experiència ens mostra que els camins que condueixen a la vertadera alegria no són sempre els que ens proposam, tot i que estiguin carregats de bones intencions i hi cerquem la felicitat. Hi ha una alegria superficial que té preu en els mercats del consum i de la diversió; hi ha una alegria conquerida, la que corona un esforç i és recompensada; hi ha l’alegria cultivada que surt del propi interior de cadascú, la que proporciona amistat, honradesa, lleialtat, humilitat, servei, admiració per les meravelles de la creació, per la vida, la família, un ideal aconseguit, i tantes altres experiències humanes i espirituals gratificants que vivim cada dia.

Com a creients, hem de saber que existeix sobretot una alegria regalada, gratuïta, profunda, sincera, compassiva, oberta, contagiosa, solidària, compartida, inesgotable. És fruit de l’Esperit. Prové de Déu. Com Maria, la Mare de Jesús, podem dir: «El meu esperit celebra Déu que em salva» (Lc 1,47). L’esperança en el Déu que ha posat tota la seva confiança en ella, ara esdevé causa d’alegria en el camí cap a Nadal. A nosaltres ens toca viure-ho i anunciar-ho amb el testimoni de l’alegria.