Durant tot l’any, però especialment aquests dies de febrer, els responsables i voluntaris de Mans Unides i de la Pastoral de la Salut ens fan veure l’efecte de ser humans i la necessitat d’estar atents als clams del món global i de la societat més propera. Però és des de l’Evangeli que aquest clam ens compromet encara més. Llegint-lo veim que algú prega des de la marginació més repulsiva. És un malalt, un leprós que surt a l’encontre de Jesús, s’agenolla, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». És una pregària feta des de la marginació física i moral més repel·lent: malaltia contagiosa, castigada amb el rebuig social, condemnats a viure físicament fora del poble. Jesús s’acosta i cura, vol salvar la persona perquè doni glòria a Déu i li diu: «Sí que ho vull: queda pur».

La salut de les persones i la seva integració social constitueixen un dels objectius de l’actuació de Jesús i posa en evidència de qui Déu està a favor. Per Jesús no n’hi ha prou d’apropar-se a la gent, més aviat vol que arribin a descobrir que Déu és Amor, bona notícia del Regne que ha vingut a inaugurar amb els seus signes, entre els quals la curació dels malalts i estar al costat dels pobres. Per això, diu amb tota la convicció: «El Regne de Déu és enmig vostre» (Lc 17,21). Vet aquí la novetat que els cristians humilment hem d’aportar amb tot gest humà d’atenció caritativa i solidària envers els més necessitats.

En aquest sentit i com a resposta al clam dels més pobres, Mans Unides manté dues línies de treball: 1) donar a conèixer i denunciar l’existència de la fam i de la pobresa, les seves causes i les possibles solucions, i 2) reunir mitjans econòmics per finançar els programes, plans i projectes de desenvolupament integral encaminats a atendre aquestes necessitats. Fan referència a unes paraules del científic Albert Einstein: «El món no serà destruït pels qui fan el mal, sinó pels qui miren sense fer res», o les del secretari general de l’ONU, António Guterres: «Si no canviam urgentment la nostra forma de vida, posam en perill la vida mateixa». Afegim-hi la crida que fa el papa Francesc: «Hem de decidir transformar els nostres cors, els nostres estils de vida i les polítiques públiques que governen la nostra societat. Unim les nostres mans i fem passos valents perquè la justícia i la pau flueixin en tota la terra».

Des de la Pastoral de la Salut, contemplam com el malalt de l’Evangeli experimenta que Qualcú li ha estès la mà i li ha canviat la vida. Aquest és el primer gest de l’evangelitzador que la gent entén, ja que ha tingut la iniciativa de fer la primera passa i acostar-s’hi. La pregària del leprós -com la de tot malalt- és feta en el cor de la vida. Per això, cal enderrocar els murs que separen i tendir els ponts de l’acollida, de la compassió, de la rehabilitació i integració social, superar prejudicis i comprometre’s a obrir les portes d’una família que s’estima, d’una comunitat que comparteix i promou valors evangèlics, d’unes institucions socials que prioritzen el seu treball en favor dels mes necessitats de tota casta, d’una classe política i uns agents econòmics que es decideixen a la fi a treballar en favor del bé comú. Malaltia física, representada pel món del dolor. Malaltia moral, ocasionada per la supressió intencionada dels valors humans. Malaltia espiritual, patida per l’absència de visió transcendent de la vida, buida de tota relació amb Déu. En la seva festa, invocam la intercessió de la Mare de Déu de Lourdes, salut dels malalts. Amén.