Quan va començar el Concili Vaticà II, ara fa seixanta anys, Joan XXIII, aquell Papa a qui se’l veia de transició, va deixondir l’Església i va obrir els ulls de tothom, desfent visions catastrofistes i ajudant a iniciar un gran període de renovació. Amb quin encert descrivia aquell moment, en molts aspectes semblants a la situació d’avui i, com un pastor, com un rector de parròquia gran, deia: «En l’exercici quotidià del nostre ministeri apostòlic, sovint ens arriben ofenent les nostres oïdes, les insinuacions d’alguns que, encara que inflamats amb un zel religiós, manquen de ponderació justa i de judici prudent en la manera de mirar les coses. En la situació actual de la societat, no saben veure més que ruïnes i calamitats; van dient que la nostra època, comparada amb èpoques passades, ha empitjorat profundament…». És la crida a una posada al dia, a una vertadera conversió, a superar tota visió pessimista i estar oberts a l’acció de l’Esperit.

L’Església, que vol mostrar-se mare amable de tots, pacient, plena de misericòrdia i bondat, sempre ha exhortat a la perseverança i ha animat a superar les proves amb la fermesa de la fe i el consol de l’esperança. «Teniu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passau, sabent que la vostra fe provada engendra paciència. Però la paciència, l’heu de mantenir plenament fins a la fi; així sereu perfectes en tot i no us faltarà res» (Jm 1, 2-4). És la projecció positiva que té qualsevol mal glop. Per això, demana activar la fortalesa, el do rebut de l’Esperit, per tal de donar testimoni.

Parlam de temps difícils, però siguem realistes: que potser hi ha hagut temps fàcils per als seguidors de Jesús? Ho van ser fàcils per a Ell? Diu el salm que «és el Senyor qui salva els justs, els protegeix en dies de perill». Aquesta és l’oportunitat de gràcia que ens ofereix per arribar a la perfecció. Temps difícils, certament, però amb molt de ble que fumeja i no hem d’apagar, i molta canya esquerdada que no podem desestimar ni acabar d’esquerdar, sempre amb la joiosa notícia d’una promesa que enardeix un cop més la nostra esperança.

Jesús ens posa al dia d’enganys, de falsos messianismes, de rumors de guerres i de terratrèmols, d’epidèmies i de fam, de persecucions, de detencions i compareixences davant els tribunals. Són dades de l’experiència humana constatables avui en moltes parts del món i d‘aquí, enfront de les quals el cristià mostra la fermesa de la fe reforçada per la perseverança, fins que arriba l’ocasió de donar testimoni. L’Esperit Sant parla, fins a arribar a confondre els qui s’obstinen a contradir-nos, mantenint-nos en tota ocasió disposats a donar testimoni.