M&#39agradaria que parléssim de l&#39Església com una cosa pròpia, com una cosa molt familiar, cosa amb la qual m&#39identific, una cosa que es tradueix en un “algú” col·lectiu, en una comunitat viva d&#39homes i dones que creuen en Jesús i funden en Ell la seva amistat i contagien fraternitat. M&#39agradaria que ho féssim des de la nostra implicació. I des de la nostra implicació amable, constructiva, coresponsables en l&#39expressió de la seva identitat i en plena comunió amb la seva missió en la història i en el món d&#39avui.

L&#39Església, tot i que ens projecta cap a l&#39eternitat, apareix en el temps, i, encara que és universal, esdevé en un territori concret, anomenat Església particular o diòcesi. La raó és la successió apostòlica en la persona del bisbe. No obstant això, i tenint en compte aquest fonament, serà necessària la visió de fe i la pertinença efectiva i cordial per poder entendre el seu misteri i el lloc decisiu que ocupa en la vida d&#39un cristià. Això és el que cal assegurar d&#39entrada.

De l&#39Església es pot tenir una visió sociològica, històrica, arqueològica, mediàtica, poètica, sentimental, emotiva, també especulativa, artística, etc. i esdevenir irreconeixible. Cal tenir una visió sacramental, la qual ens permet veure-hi amb els ulls de la fe i descobrir en allò que és visible, l&#39invisible, el transcendent, Déu mateix.

Us convid, doncs, a treballar aquesta antiga i sempre nova “forma de veure“. Déu ens fa el do d&#39aquesta visió que dóna interioritat i profunditat a la vida, però també se serveix de mediacions per fer-nos-ho present. La primera mediació per veure, escoltar i entendre Déu és Jesucrist (“qui em veu a mi veu el Pare”, diu Jesús) i l&#39altra mediació som nosaltres, l&#39Església, (“el qui us acull a vosaltres, a mi m’acull”, “Tot el que vàreu fer a un d&#39aquests germans més petits, a mi m&#39ho fèieu”, és la identificació de Jesús).

Tant en un cas com en l&#39altre, tot l&#39Evangeli és una invitació a fer aquest exercici de nova “visió”, de mirar amb els ulls amb què Déu ens mira. Es tracta d&#39un canvi d&#39ulls (cf. Lc 24, 11-35 = Emaús: “se&#39ls varen obrir els ulls i el varen reconèixer“). Aquí hi ha quelcom important a retenir i que ha d&#39il·luminar la nostra visió i experiència d&#39Església: la trobada i la decisió pel seguiment de Jesús. Aquesta va ser l&#39experiència dels apòstols, la raó profunda del seu seguiment, el seu impuls evangelitzador i la força definitiva en el moment del martiri. Som Església, el grup que segueix Jesús en aquest moment crucial de la nostra història. “No tingueu por!” —ens diu Ell— perquè “Jo som amb vosaltres!”. Som una gran família, la família dels fills i filles de Déu.