Ens pot anar bé fer memòria d’un any significatiu per a la història de la humanitat. L’any 1948, després de les dues guerres mundials, és l’any de la proclamació dels Drets Humans, un dels esforços més rellevants per respondre eficaçment a les exigències imprescindibles de la dignitat humana. «L’Església copsa en aquests drets l’ocasió extraordinària que el nostre temps ofereix per tal que, mitjançant llur afirmació, la dignitat humana sigui reconeguda més eficaçment i promoguda universalment com a característica impresa per Déu Creador a la Seva criatura. El Magisteri de l’Església no ha deixat de valorar positivament la Declaració Universal dels Drets de l’home, proclamada per les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948, que Joan Pau II ha definit com «una veritable  pedra mil·liar en el camí del progrés moral de la humanitat» (DSE 152).

Enguany tindrem ocasió de parlar-ne moltes vegades i reflexionar sobre la vigència i actualitat de la Declaració Universal en tant que ens afecta a tots -pel sol fet de ser persones humanes- i ens implica en la seva defensa, promoció i realització. El papa Francesc, en una Conferència Internacional a la que vaig assistir a Roma sobre Els Drets Humans en el món contemporani: conquestes, omissions, negacions ens deia que «en el món d’avui persisteixen nombroses formes d’injustícia, alimentades per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta d’explotar, descartar i fins i tot matar l’home. Mentre una part de la humanitat viu en l’opulència, l’altra part veu la seva pròpia dignitat desconeguda, menyspreada o trepitjada, i els seus drets fonamentals ignorats o violats».

Més encara, avui, contemplant l’escenari bèl·lic a Ucraïna per la invasió russa i a tants altres indrets on no són respectats els drets humans, hi ha la percepció que augmenta la desconfiança en els sistemes democràtics per les polítiques totalitàries que propicien règims dictatorials provinents tant de la dreta com de l’esquerra. Ho posen en evidència persones i Esglésies que en els seus respectius països viuen aquesta angoixosa situació, sotmesos al menyspreu, persecució i indiferència, i les esperances en un món que avanci en dignitat s’esfumen.

La Doctrina Social de l’Església també ho constata quan diu que la proclamació solemne dels drets de l’home és contradita per una dolorosa realitat de violacions, guerres i violències de tota mena […] Àdhuc en països que tenen formes de govern democràtic aquests drets no sempre són respectats del tot. Malauradament hi ha una distància entre la «lletra» i l’«esperit» dels drets de l’home, als quals sovint es tributa un respecte purament formal. Serà bo que ho tractem mitjançant un millor coneixement i estudi de la Declaració Universal dels Drets Humans; per això proposam des de la nostra Església de Mallorca i obert a tota persona de bona voluntat organitzar un Acte de Lectura d’aquests drets a la Seu, acte que anunciarem oportunament perquè hi pugui participar tothom qui ho desitgi.