Avui s’inaugura el Jubileu 2025, un esdeveniment que vol obrir un camí d’esperança per a la humanitat. Una obertura que quasi coincideix amb el començament de l’any nou, quan celebram la 58a Jornada Mundial de la Pau, amb el lema «Perdonau les nostres culpes, concediu-nos la vostra pau» i amb aquestes paraules del papa Francesc: «Dirigesc el meu desig més sincer de pau a tota dona i tot home, en particular a qui se sent afeblit per la pròpia condició existencial, condemnat pels propis errors, enfonsat pel judici dels altres, i ja no aconsegueix albirar cap perspectiva per a la pròpia vida, a tots vosaltres, esperança i pau, perquè aquest és un Any de gràcia que prové del Cor del Redemptor».

Som conscients de la responsabilitat que tenim en la devastació a què està sotmesa la nostra casa comuna, començant per les accions que alimenten els conflictes que estan flagel·lant la humanitat. «Em referesc -diu Francesc- […] a les disparitats de tot tipus, al tracte inhumà que es dona a les persones migrants, a la degradació ambiental, a la confusió generada culpablement per la desinformació, al rebuig de tota mena de diàleg, a les grans inversions en la indústria militar. Són tots factors d’una amenaça concreta per a l’existència de la humanitat en el seu conjunt». Així les coses, ens demana que ja al començament d’aquest any ens posem a l’escolta d’aquest crit de la humanitat per desfer les cadenes de la injustícia i proclamar la justícia de Déu.

Seguint la tradició viscuda pel poble de Déu, ens recorda que els béns de la terra no estan destinats només a alguns privilegiats, sinó a tothom. D’aquí la necessitat que els drets dels pobres siguin respectats i s’eviti tota lògica d’explotació dels més forts envers els més febles. Per això, el sistema internacional s’ha d’alimentar de lògiques de solidaritat i interdependència i treballar incansablement per a la globalització del bé. Per això, el papa Francesc, en ocasió de l’any jubilar, fa aquesta petició a la comunitat internacional: «Convid la comunitat internacional a emprendre accions de condonació del deute extern, reconeixent l’existència d’un deute ecològic entre el nord i el sud del món. És una crida a la solidaritat, però sobretot a la justícia». Realment, ens hem de convèncer que ens necessitam i ens devem els uns als altres, i viure-ho així entre nosaltres.

En el missatge papal hi intervé de forma fonamental el perdó, clau especial al llarg de l’any jubilar. El demanam en la pregària del Parenostre i és el gest d’esperança que ens porta a la pau. Fixem-nos-hi: «L’esperança és sobreabundant en la generositat, privada de càlculs no exigeix comptes als deutors, no es preocupa del propi guany, sinó que té com a punt de mira un sol fi: aixecar a qui ha caigut, embenar els cos ferits, alliberar de tota forma d’esclavatge». I ho concreta en accions que puguin restaurar la dignitat en la vida de poblacions senceres i tornar a posar-les en camí sobre la via de l’esperança: la condonació del deute dels països pobres; el respecte a la dignitat de la vida humana, de la concepció fins a la mort natural; l’eliminació de la pena de mort a totes les nacions; la destinació dels diners per a armament en favor d’eliminar la fam i promoure un desenvolupament sostenible, contrastant el canvi climàtic. Cerquem la pau vertadera, que és donada per Déu a un cor que supera el desànim pel futur amb l’esperança que tota persona és un bé per a aquest món.