Aquesta vinya que Déu estima
Parlar de «vinya» és parlar de «fruits». També suposa parlar de «vinyaters», dels treballadors que tenen la responsabilitat dels resultats. És la nostra terra, la nostra Església, el nostre poble. Quan es posen totes les esperances en un projecte, el goig més gran és comprovar si el resultat ha estat satisfactori. Però hi ha una cosa anterior a tot això, més ben dit, hi ha Algú que estima i cuida la vinya, la terra, l’Església, el poble, i ho fa amb entranyable sol·licitud. El problema apareix quan no s’estima aquesta vinya i no es reconeix la predilecció que Déu sempre li ha demostrat.
El papa Francesc m’ha encomanat –junt amb tots vosaltres– tractar bé i cuidar aquesta vinya, que és la terra que estimam, l’Església que peregrina a Mallorca, el nostre poble al qual pertanyem i volem servir amb l’Evangeli. Això demana de tots nosaltres estimar la terra, estimar l’Església, estimar el poble, com ho va fer sempre Jesús i ens ensenya a fer-ho. I això demana encara més presència, més consciència de treball, més hores, més dedicació plena, sense jubilar-nos. Com queda la vinya quan els vinyaters no hi treballen perquè no hi són o no volen treballar?
Prou vegades anam a cercar raïms madurs i els trobam verds o agres, picats pels ocells, els envaeixen les mosques o ja se’ls mengen les formigues. Ni han madurat ni hem tingut interès perquè maduressin. Tanmateix, també trobam tot el contrari, comunitats madures, famílies que s’estimen, grups entusiastes, persones entregades, terra ben cuidada, pobles ben servits amb la pràctica i el reconeixement de la seva dignitat.
Tots aquests han entès bé que el treball a la vinya ens ha de mostrar a qui i com estimar: «tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, m’ho fèieu a mi… tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, m’ho negàveu a mi» (cf. Mt 25,40.45). L’escenari és molt ample i divers. La vinya té unes dimensions inabastables. Però, fixem-nos en el tros de «terreny» que se’ns encomana cultivar: hi treballam contents? corresponem bé a l’encàrrec de fer que doni bons fruits?
