Un any més, amb la consciència que som la família diocesana i tenint present el moment que vivim, encara condicionats per la pandèmia del coronavirus, hem de fer que les actituds siguin més solidàries i els comportaments més d’acord amb l’Evangeli per a ser l’Església que Jesús vol i els signes dels temps ens demanen. Ens seguim necessitant molt els uns als altres fins el punt que no ha de poder dir ningú que no és responsable dels altres, sinó que més que mai ha d’accentuar la interdependència que ens uneix i ens compromet. 

En aquest sentit, la Paraula de Déu ens urgeix constantment a unes actuacions que siguin més eficaces en bé de tots i ens diu que “no estimem de paraula i amb la boca, sinó amb fets i de veritat” (1Jn 3,18). És una invitació a l’autenticitat quan acceptam fer realitat entre nosaltres l’Evangeli. De la mateixa manera, com ho intentam avui, Dia de l’Església diocesana, som urgits a participar activament en la vida de l’Església, sentint-nos coresponsables de les seves activitats apostòliques i, de forma especial, les que es refereixen a la seva missió de promoció i manteniment. Per tant, en aquesta fase diocesana del Sínode, hem de fer l’esforç d’aprofundir en consciència sinodal, la qual cosa vol dir que hem tenir present tothom i fer l’esforç de caminar junts en una mateixa direcció, com ens demana el papa Francesc.  

Com a Església diocesana, comunitats parroquials i entitats d’Església dedicades a l’acció caritativa i social i a l’ajuda fraterna, podem viure la nostra vocació cristiana i la nostra missió enmig del poble, estant atents a les persones i descobrint en el cor del missatge cristià allò més nuclear de l’Evangeli. Com els primers cristians, també nosaltres hem de poder experimentar el goig d’estimar i ser estimats.  Anirà bé afegir aquí el gest dels pobres. Ens ho conta l’Evangeli d’aquest diumenge i explica com Jesús, assegut al temple, davant la sala del tresor i mirant com la gent hi tirava diners, es fixa en una viuda pobra que hi tira tot el que té. Jesús la posa com a model i dirà que aquesta dona és la que ha donat més de tots, perquè ha donat d’allò que necessitava per viure. 

Durant la missa, i el moment de la col·lecta és litúrgicament significatiu i important, ja que es tracta de l’ofrena, moment de presentar al Senyor el resultat de la comunicació de béns que hem efectuat. Per això, quan ens reunim en assemblea eucarística estam posant en relleu tots els valors que tenen a veure amb compartir. Que sigui aquest diumenge una nova ocasió per a fer realitat la nostra actitud sinodal que ens orienta a fer camí junts i a ser signe de comunicació que vetla per a bé de tots. Si és així, hem d’agrair aquesta generositat.