La solemnitat de Corpus Christi ens fa entrar en la intimitat de l’encontre amb Jesucrist, un encontre real, sagramental. Ha volgut quedar-se entre nosaltres i en cadascun de nosaltres per la comunió del seu Cos i la seva Sang, font de la nostra més profunda unitat amb Ell i aliment indispensable per a la vida cristiana. El seu desig de compartir, de sopar en un clima d’amistat, ha posat en relleu una vegada més que la salvació ve de Déu i que Jesús la fa realitat quan pren cos en la nostra història per donar-li una orientació definitiva. D’aquesta manera, manifesta la seva ferma voluntat de quedar-se entre nosaltres.

El sopar pasqual amb Jesús, aquesta única i definitiva vegada, tindrà unes conseqüències que configuraran la dimensió fonamental del cristianisme. Ens omple de goig saber que una plena identificació amb Jesús en l’Eucaristia dona un nou horitzó a la nostra vida personal i -per la fracció del pa- ens orienta a transformar les estructures de la nostra societat segons l’Evangeli per a, així, pel compartir, poder fer realitat noves formes de cooperació i d’ajuda social envers els més necessitats, posant-los en el centre de tota acció caritativa i solidària. El Catecisme de l’Església Catòlica diu que «l’Eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el Cos i la Sang de Crist lliurats per nosaltres, hem de reconèixer el Crist en els més pobres, germans seus» (núm. 1397; cf. Mt 25,40).

En la festivitat del Cos i la Sang de Crist agraïm la presència de Jesús en l’Eucaristia i en cadascun dels nostres germans. En aquest dia dedicat especialment a la CARITAT, que és la paraula que defineix la manera com Déu estima, és important que descobrim més encara que la seva font es troba en la taula eucarística, lloc des del qual experimentam la força de l’amor de Déu en l’entrega de Jesús a la creu i el seu triomf sobre el pecat i la mort en la resurrecció. D’altra part, hem de ser conscients que la dissociació que a vegades feim entre l’amor rebut i l’amor donat posa en relleu moltes incoherències en la nostra vida cristiana que hem d’anar superant i suprimint.

El sagrament de l’Eucaristia va tan unit a l’amor que devem als nostres germans, sempre a l’estil de Jesús, ja que «fer tal com Ell ha fet» és actualitzar la seva memòria, com a misteri d’amor que s’ha de creure, celebrar i viure. El gest que vol perpetuar és l’Eucaristia, sagrament que ens uneix a Ell i a tots i a cadascun dels nostres germans, en un sol cos, l’Església. L’Eucaristia, pel fet d’asseure’ns al voltant d’una mateixa taula, ens fa veure que la nova dimensió de l’acció caritativa de l’Església obre camps en els quals la seva acció transformadora pot ser decisiva. Memòria joiosa per la presència del Ressuscitat, però també memòria crítica enfront d’una societat que en la seva organització econòmica prou vegades genera més pobres i introdueix noves pobreses. La unió a Crist, en rebre avui i a cada Eucaristia el seu Cos i la seva Sang, ens compromet a treballar per una Església més creïble, més humil, més oberta i més servicial, perquè viu el manament de l’amor que ens ha deixat Jesús com a testament: «que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 15,12).