Com hem de ser una Església sinodal missionera
Ja duim camí recorregut respecte del Sínode i ja hem dit moltes coses, tant en la fase diocesana com continental, en les quals hem participat un bon nombre de cristians i cristianes de l’Església de Mallorca, hem publicat i conegut els resums de les reflexions i aportacions fetes, que hem integrat a la preparació del Pla pastoral duta a terme durant un any i que posarem en marxa el proper mes de setembre. Ara ja hem de passar a l’acció. Per això, no sols recollim tot allò que majoritàriament hem dit i aportat, sinó que ho proposam com a accions evangelitzadores per al moment actual, alhora que ens comprometem a viure-ho ja com a Església sinodal missionera, és a dir, amb l’esforç de caminar junts i amb la consciència de la missió que el Senyor novament ens encomana.
Des del començament del mes de juliol hem conegut el document Instrumentum laboris preparatori per a la segona sessió del Sínode que tindrà lloc a Roma el proper mes d’octubre 2024, continuació de tot el que s’ha treballat fins ara. És el camí d’una Església sinodal que s’ha de concretar en les nostres Esglésies particulars, persones i estructures pastorals, i amb la crida a ser deixebles missioners que té el seu fonament en la identitat baptismal que tots compartim. Una crida que s’arrela en la diversitat de contextos en els quals l’Església està present i troba unitat en l’únic Pare, en l’únic Senyor i en l’únic Esperit. Tot el Poble de Déu és el subjecte de l’anunci de l’Evangeli que ha d’anar dirigit a un món que té fam de sentit i set de comunió i solidaritat. La sinodalitat -caminar junts- és la forma mitjançant la qual renovam el nostre compromís amb aquesta missió i és una expressió de la identitat de l’Església. En paraules de sant Agustí, un “camí que feim junts cap a Déu no amb passos, sinó amb afecte, compartint una vida tota ella feta de pregària, anunci i amor al proïsme”.
Aquesta visió -constata el document esmentat- contrasta cruament amb la realitat d’un món en crisi, amb ferides i desigualtats escandaloses que ressonen dolorosament en el cor de tots els deixebles de Crist, impulsant-nos a pregar per totes les víctimes de la violència i de la injustícia, i a renovar el nostre compromís juntament amb les dones i els homes que, en totes les parts del món, s’esforcen per a ser artesans de la justícia i de la pau. L’objectiu de la consulta era “identificar els camins a seguir i els instruments a adoptar en els diferents contextos i circumstàncies, per a potenciar l’originalitat de cada batiat i de cada Església en l’única missió d’anunciar el Senyor Ressuscitat i el seu Evangeli al món d’avui. No es tracta, per tant, de limitar-se a un pla de millores tècniques i de procediments que facin més eficaces les estructures de l’Església, sinó de treballar en les formes concretes del compromís missioner al que estam cridats, en el dinamisme d’unitat i diversitat propi d’una Església sinodal”.
A totes les reflexions fetes a la nostra diòcesi de Mallorca per tants grups sinodals i persones que hi ha participat, junt amb totes les aportacions molt valuoses que s’han fet en la preparació del nostre Pla pastoral, hi hem d’afegir els constants esdeveniments eclesials que són signe d’una Església que està disposada a caminar i que ho vol fer amb l’esforç de la unitat i la comunió. Entre aquells, vull posar de relleu els fruits de la Trobada Internacional “Rectors per al Sínode”, que va permetre escoltar els preveres compromesos en la pastoral parroquial. Seguirem amb la reflexió i amb el goig de caminar junts.
















