El canonge i degà emèrit de la Catedral, Joan Bauzà publica amb Documenta Balear un llibre que és una mirada personal i única de la Seu de Mallorca, un relat del que idearen, programaren i construïren els qui portaren a terme aquest edifici monumental. Hi ha molts de llibres que en parlen, així i tot, cap com aquesta aclucada d’ull de Joan Bauzà, que la coneix bé i admira, talment com si ens allargàs la mà perquè entràssim en un món apassionant viscut des de la seva experiència i de les seves vivències. És una convidada a mirar-la «almenys una vegada en la vida».

El llibre té un propòsit de l’autor, convidar el lector a mirar la Catedral de Mallorca amb els ulls dels segles XIII-XIV, assumint, naturalment, la gran diferència entre els valors d’aquells segles i els del nostre; per exemple, a la Seu, «no tot el que era bell era visible a l’ull humà (però ho feien bell perquè Déu ho veia) i no tot el visible a l’humà era rendible a l’humà (els movia la gratuïtat de la bellesa més que el guany a costa d’ella)».

Hi retrobareu l’art, la història, l’arquitectura, la Ciutat, el Regne…, que varen veure aixecar la Seu.
Al llarg dels sis capítols del llibre recorrem l’art que va dissenyar la Seu, l’època que va concebre-la, l’arquitectura que la va configurar, l’església que va habitar-la, la ciutat que va allotjar-la i el regne que va iniciar la Seu. El text acaba amb una sol·licitud de l’autor: «Deixa ja el llibre, posa peu dins la Seu i deixa’t seduir. Entra-hi. De la bellesa no es gaudeix per erudició, se’n gaudeix per immersió».